Presentació del nou Psiara pel degà del COPC, el Dr. Guillermo Mattioli
Activitats, Institucional

Presentació del nou Psiara, per Guillermo Mattioli, degà del COPC

Benvolguts i benvolgudes col·legues, 

Guillermo Mattioli, degà del COPC

Us presentem un nou i millorat Psiara. Nou per fora, amb una estètica que esperem que sigui més atractiva i dinàmica, però també nou per dins, amb més diversitat i més actualitat sobre els desenvolupament i circumstàncies de la nostra professió. 

En aquests moments de rebrot de la pandèmia i de debats sobre les mesures de protecció de la salut, els i les professionals de la psicologia tenim molt a aportar. I ho hem fet i continuarem fent-ho de manera majoritàriament espontània, atès que l’atenció psicològica continua sense ser, malauradament, una prioritat pels sistemes públics de salut. Ens arriben, això sí, alguns aires nous sobre contractacions de psicòlogues i psicòlegs, i també sobre la formalització de noves especialitats sanitàries. Mentre esperem però que aquestes es materialitzin, continuarem la nostra aportació professional, mitjançant la pràctica privada dels col·legiats i els convenis sectorials entre el COPC i algunes administracions, les quals en aquesta època signada per la pandèmia han proposat encàrrecs al nostre col·legi, com es reflecteix a la Memòria d’actuació del COPC davant la COVID-19.  

Volem que el nou Psiara sigui una eina de participació i d’intel·ligència col·lectiva entre col·legues que reflecteixi la vitalitat de la nostra vida professional.

En aquest número, podrem llegir un article de José Ramón Ubieto, que ens aporta una reflexió sobre l’efecte atroçment simplificador que té, après-coup, l’expansió digital en la nostra sensibilitat, en el nostre cos, en la pulsió vital. Per la seva banda, Maria Lluïsa Lozano ens presenta un al·legat contra la devastació de l’experiència que l’edatisme paternalista efectua en l’heterogeneïtat de la gent gran i de les vergonyes que la pandèmia ha tret a la llum en les residències. Així mateix, el testimoni de la Mònica López ens fa reviure la recent experiència compartida pels col·legues que sota la seva coordinació van atendre el telèfon a la ciutadania del COPC, com el telèfon es va convertir en un mitjà de contenció emocional i de reconfiguració adaptativa d’angoixes confinades.  Ens acompanyen també en la lectura d’aquest número dues ressenyes de publicacions proposades per les autores Toñy Castillo i Carme Tello, per una banda, i Carme Hidalgo, per l’altra; i les conclusions i reflexions d’un estudi elaborat per Blanca Gimeno Bayón i Lucía Pose sobre l’impacte psicològic del confinament en persones amb malaltia mental. El Dr. Antonio Puente, ex president de l’APA ens regala unes paraules que volem profètiques, “El futuro de la salud es el futuro de la psicología. Aunque también pienso que el futuro de la psicología debe ser el futuro en la salud”.

Per descomptat, vosaltres, les col·legiades i els col·legiats, des les Seccions, els Grups de Treball i també a títol individual, quedeu més que convidats a formar part d’aquest nou i ambiciós projecte, fent-nos arribar les vostres propostes a comunicació@copc.cat. Com sempre, la vostra participació serà del tot crucial i marcarà una important diferència en el futur del nou Psiara.  

Un futur que, ara més que mai, ha de passar necessàriament per la interdisciplinarietat i la diversitat; pel que fa a les opinions, sempre, però també a les diferents especialitats de la psicologia que, estic convençut, han d’estar degudament representades per tal de reflectir al màxim la realitat de la professió.  

Esperem que gaudiu d’aquest primer número del Psiara i de tots els que vindran. I que, entre totes i tots, aquesta nova revista serveixi per donar una gran empenta la nostra imatge com a professionals i definir les sinergies que marcaran els nous camins a recórrer. 

Guillermo Mattioli i Jacobs 

Degà