Entrevistes

Emma Plana: “Als Estats Units, Alemanya i Anglaterra la musicoteràpia gaudeix de tot el reconeixement que aquí encara no té”

Entrevistem l’Emma Plana Alió, psicòloga coach, orientadora, psicoterapeuta, autora del llibre Blocs, i coordinadora del Grup de Treball de Musicoteràpia del COPC, perquè ens expliqui l’estat actual de la musicoteràpia (MT), les recents polèmiques que l’envolten, i la seva importància com a teràpia en àmbits com el social, l’educatiu, el clínic i l’organitzacional. L’acompanyen Aina Valls i Núria Escudé, també membres del grup de treball.

Quina és al teu parer l’actual situació de la MT? Està de moda? Més aviat oblidada…?

Emma Plana: La situació no és igual en tot l’estat. A poc a poc es va generant interès sobretot en comunitats com Catalunya, País Basc, Comunitat Valenciana, Madrid o les Illes Canàries. D’una banda, cada vegada veiem més gent que es vol formar en MT. I de l’altra, es fa més divulgació, la qual cosa repercuteix en una major demanda.

Núria Escudé: A nivell institucional, la musicoteràpia s’està aplicant a l’hospital del Mar, a l’Hospital de Sant Pau, a la Mútua de Terrassa, a l’Hospital Sant Joan de Déu, a l’Hospital de Barcelona, a la Clínica Corachan, a l’Associació Catalana per al Parkinson… Es fan investigacions des de la UB i la UPF i es publiquen articles a publicacions de prestigi com Frontiers in Psychology.

Emma Plana: Ara bé, també hi ha un gran desconeixement de la població sobre aquest tipus de teràpia.

Desconeixement com ara?

Emma Plana: No saber què fem en realitat. Molta gent pensa que ha de saber música per venir, quan en realitat no és cap requisit perquè, per exemple, hi ha sessions que consisteixen a escoltar i deixar que la música et generi emocions per treballar a partir d’aquí. Tampoc saben que la MT es pot fer en grup o de forma individual. I sobretot, es desconeixen les seves àrees d’actuació: social, educativa, clínica, organitzacional… Es coneix més a nivell clínic.

Un dia, li vaig haver de dir a una tècnica d’un ajuntament que ens volia contractar que no ho podia presentar com un taller de música perquè la gent gran hi anés a divertir-se i passar l’estona: “Perdona, que no fem solfeig! Que això és teràpia: musico-TERÀPIA!”. La musicoteràpia és molt beneficiosa en l’etapa de la vellesa activa. Afavoreix l’optimització de les capacitats i el benestar de la persona.

I com a teràpia que és, quins són els seus beneficis provats?

Emma Plana: La MT produeix un canvi en l’estat de les persones. I com deia, els aporta benestar. Els i les pacients s’obren, són capaços d’expressar-se amb tranquil·litat, expressar el desig d’estar millor i de comunicar-se amb els altres.

Aina Valls: Hi ha molta bibliografia relacionant la musicoteràpia i la recuperació de la parla després d’un ictus o per una afàsia. També n’hi ha que mostra els efectes de manteniment (i de vegades recuperació) a nivell cognitiu amb pacients amb demència, esquizofrènia, etc., o d’altres que apunten al fet que ajuda a recuperar el ritme intern que la malaltia de Parkinson elimina. Sense deixar de banda els efectes contrastats a les UCI, tant d’adults com també de neonatologia, on ajuda a mantenir els ritmes fisiològics estables i pot ajudar a disminuir nivells d’ansietat, por i dolor en processos mèdics invasius. Actualment hi ha moltes línies d’investigació obertes i s’estan publicant molts articles i revisions al respecte. Recordem que som una disciplina encara molt jove.

Quins casos destacables heu pogut presenciar en aquests anys com a professionals?

Emma Plana: Una vegada, una nena autista de quatre anys va ser capaç de mantenir-me la mirada durant una sessió de 40 minuts mentre jo li cantava, cosa que feia per primera vegada a la vida. Una altra persona, aquest cop ja gran, a través de la seva veu i la ressonància a través de la caixa d’un piano, va començar a sentir sensacions mai abans sentides, que li van canviar la cara radicalment perquè se sentia com si hagués descobert el món. Es va “despertar”. I fins i tot he treballat amb algun músic que, a través de la improvisació amb un piano, portant-lo de mica en mica del caos i l’atonalitat a la tonalitat, la melodia i el ritme, vam aconseguir aportar-li harmonia i estabilitat.

Aina Valls: Vaig veure un pacient amb Parkinson que sense música feia passos molt curts, molt seguits, necessitava bastó i no podia girar sobre si mateix que, en posar-li la música adequada passava a caminar amb passes llargues, segures, sense pràcticament fer ús del bastó, i quan acabava girava i tornava a començar. Pacients amb afàsia que a poc a poc recuperaven la capacitat de comunicar-se a través del cant. Un nen amb TEL que encara no era capaç de llegir perquè es perdia, però va poder seguir una pseudopartitura sense perdre la concentració en cap moment…

Però quin és el reconeixement actual? Quin és ara l’estatus de la MT a Espanya?

Emma Plana: Com últimament han sortit moltes tècniques i enfocaments nous, el govern espanyol de cop s’ha “posat les piles” per determinar què és teràpia i què no ho és. I fa poc ha publicat un article provisional del Ministeri de Sanitat, obert al debat públic, on es diu que els estudis que demostren l’eficàcia de la MT no són prou científics. A altres països com els Estats Units, Alemanya o Anglaterra, ja no es discuteix el reconeixement de la MT, perquè ja van veure que funcionava amb soldats de la I i la II Guerra Mundial (aquest va ser el seu origen), i als anys 80 ja estava totalment assentada. Però aquí encara estem batallant per donar-li el seu lloc i aconseguir que s’estableixi i estigui ben considerada.

Aina Valls: En aquests altres països la MT és considerada carrera o doctorat.

Núria Escudé: No entenem la discussió. Aquí l’estem aplicant amb molt rigor, involucrant tant la investigació qualitativa com la quantitativa.

Emma Plana: Des del COPC s’ha escrit una carta on diem, textualment, que considerem que la musicoteràpia “es una disciplina ejercida por un profesional cualificado que favorece la calidad de vida de las personas y aporta cuidados adicionales a los equipos en un contexto multidisciplinar” i, entre altres moltes explicacions, referíem a l’APA, que reitera la fiabilitat d’aquests estudis. Ens regim molt per l’APA i els seus codis.

Hi ha alguna limitació en la seva aplicació? Per edat, alguna discapacitat o malaltia…

Aina Valls: Només hi ha limitacions en casos que la música pugui ser el desencadenant d’altres problemes, com brots psicòtics. En la resta de casos es pot recomanar. L’abordatge inicial serà diferent en funció del pacient (edat, necessitats…), però la MT pot ser efectiva en qualsevol franja d’edat i amb qualsevol patologia.

I amb les malalties mentals greus?

Emma Plana: Bé, és que no tot és curable. De vegades el treball terapèutic consisteix a fer que aquell estat sigui menys greu o millorar la comunicació, l’estat emocional i el benestar de la persona. De vegades cal un abordatge multidisciplinari.

Com “treballa” la música en nosaltres?

Emma Plana: Incideix a tres nivells: fisiològic, afectiu i mental. El ritme afecta més a la part fisiològica, la melodia a l’afectiva i l’harmonia a la mental. Es pot incidir més en una o altre, però com a musicoterapeuta les has de tenir totes presents, perquè totes conformen la música.

I al vostre entendre, quines qualitats ha de tenir un/a bon/a musicoterapeuta?

Emma Plana: Ha de conèixer l’amplitud que té la música en la persona i saber dirigir adequadament els elements musicals d’una obra o la improvisació de l’activitat, fins i tot l’escolta, per enfocar-los en la demanda i el procés terapèutic. I ha d’haver fet un treball personal propi per poder escoltar, acompanyar, tenir paciència, saber treballar en equip i saber aportar aquesta estabilitat emocional que el o la pacient necessita.

Si hi ha alguna persona que s’estigui plantejant la MT com a opció, com pot trobar bons/ones professionals?

Emma Plana: Que busqui algú que estigui format, que tingui una titulació. Poden anar al directori del COPC i a la pestanya “Tipus d’intervenció” triar “Musicoteràpia”.

Núria Escudé: I preferentment que domini els instruments musicals, tingui algun màster i experiència en clínica i en supervisió.

En què us ha ajudat a tu personalment la MT?

Emma Plana: He conegut la música des d’una altra perspectiva: la terapèutica. Ara sé com fer-la servir com a eina o mitjà terapèutic.

Núria Escudé: M’ha ajudat a sentir més, a conèixer més les altres persones, a gaudir cada instant de la vida, a connectar-me amb la tristesa, a estimar la meva professió quan, per exemple, puc ajudar un/a pacient (treballo a pal·liatius de l’Hospital del Mar) a comunicar-se des d’un altre llenguatge. És molt enriquidor.

Quines coses us han sorprès de la MT a mesura que l’has anat coneixent?

Emma Plana: La similitud amb la psicologia. Comparteixen un grau molt alt dels seus fonaments científics.

Núria Escudé: El gran poder de la música com a teràpia, sobretot quan es fusiona amb la teràpia sistèmica. És molt potent; arriba allà on no arriben les paraules.

Per acabar, com a grup de treball consolidat, quins són ara els vostres reptes?

Emma Plana: És important donar a conèixer la transversalitat de la MT en totes les àrees (educativa, clínica, social, organitzacional…). Ara per ara, es desconeixen les seves aplicacions i estan molt descompensades les unes amb les altres. També volem que la resta de psicòlegs i psicòlogues coneguin la MT, perquè pot ser un fantàstic complement a altres tractaments i teràpies. Igualment, volem donar a conèixer la MT a altres professionals com treballadors/ores socials, personal d’infermeria, professorat, equip humà de les empreses…

De moment, ja hem començat a interactuar amb altres grups de treball del COPC com el d’Altes capacitats i el de Psiconeurologia, per veure quins punts tenim en comú, i com ens podem ajudar per anar més lluny. A més a més, estem en contacte amb l’Associació Catalana de Musicoteràpia per començar a col·laborar aviat.

Aina Valls: De fet, amb l’Associació Catalana de Musicoteràpia i el meu company Kilian Yarey, hem preparat el projecte pilot Esqueixos sonors adreçat a professionals sociosanitaris en contacte amb els efectes de la COVID-19. Proposem una intervenció musicoterapèutica grupal de cura i autocura per tal de reduir els nivells d’estrès, ansietat i depressió i potenciar el benestar personal dins l’àmbit laboral i l’equip de treball. Aquest projecte està basat en intervencions presencials, una eina telemàtica diària de recursos musicals personals i la creació d’un fil musical per a l’entorn laboral.

Emma Plana: I per últim, un altre tema a abordar idealment és la formació. Actualment n’hi ha molt poques que siguin oficials, i aquí a Catalunya no hi ha màsters oficials.

Aina Valls: Esperem que el cos teòric i les aportacions d’entitats, organitzacions i centres ajudin a fer que la MT aconsegueixi estar al lloc que li pertoca.

Comenta l'article