Toni Calvo, director de la Fundació Galatea, director del programa de protecció social del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i psicòleg

En temps de pandèmia, els i les professionals de la salut han patit no només les mateixes preocupacions que la resta de la població, sinó també una sobrecàrrega afegida de feina i estrès. I ningú millor que Toni Calvo, director de la Fundació Galatea, director del programa de protecció social del Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona i psicòleg, per conèixer com ens ha afectat i ens continua afectant aquesta situació, quina és la importància de cuidar-nos, i quins són els serveis que tenim a la nostra disposició per restablir el nostre equilibri emocional i poder donar el millor de nosaltres com a professionals de la salut mental.

A la Fundació Galatea ateneu metges, infermeres, farmacèutics, psicòlogues, treballadors socials… Quins són els factors de risc que tenim en comú les professions de l’àmbit de la salut?

Estar formats i programats per enfocar-se en l’ajuda de l’altre però, per inèrcia, descuidar l’autocura. I en el cas dels professionals de la salut, cuidar-se no és una opció, és un imperatiu ètic i deontològic. Cuidar-se per poder cuidar, que vol dir autoconeixement, coneixement dels nostres límits, disposar de recursos i ‘estratègies
d’afrontament, saber descansar….

En la majoria de professionals de la salut hi ha dèficits en aquest sentit. I en el cas particular dels psicòlegs i psicòlogues, m’atreveixo a dir que coneixement de com cuidar-nos en tenim, però fer-ho és una altra cosa.

Quin percentatge aproximat dels vostres usuaris són psicòlegs i psicòlogues? I quins són els nostres problemes específics?

Jo diria que el 12% de professionals que estem atenent, tant abans de la pandèmia com ara, són de la psicologia. Des que es va crear el programa PSYQUE el 2015 amb la col·laboració del COPC, s’han atès 69 professionals de la psicologia, 64 dels quals s’han continuat atenent: 47 dones i 17 homes, més de la meitat entre els 31 i els 50 anys. Els principals motius de la demanda són: trastorn mental (43 casos), i alcohol i altres drogues (12). Els diagnòstics són trastorns depressius i adaptatius.

Estem millor o pitjor que altres professionals de la salut?

En general tenim millor salut mental que altres professionals que presenten trastorns més severs, però pitjor que la de la resta de població general, com passa amb totes les professions de l’àmbit de la salut.

Per altra banda, no presentem l’addicció a psicofàrmacs que sí veiem en anestesistes, psiquiatres i odontòlegs/òlogues, però tenim un problema amb el tabac: presentem una addicció a la nicotina per sobre de les altres professions.

Diria que els problemes del nostre col·lectiu han canviat des de l’inici de la pandèmia?

S’ha accelerat la demanda. Els companys i companyes tenen molta més feina i, per tant, estan molt més exposats a rebre i acollir tot el patiment emocional dels seus pacients, amb el desgast que pot suposar. Durant la primera onada, sentien por a no poder fer bé la feina, a contagiar-se i contagiar la família i la resta de l’equip.

Durant la segona, l’emoció dominant va ser la ràbia, la frustració de no veure la llum al final del túnel, el cansament acumulat, les friccions dintre dels propis equips d’intervenció. I a la tercera, l’emoció dominant ha estat la depressió, la desesperança i la tristesa, que és el que a mi més em preocupa, perquè la por o la ràbia tard o d’hora acaben activant passar a l’acció, mentre que la depressió és més bloquejant i immobilitzant.

Per això, el nostre objectiu quan ens arriben aquests pacients és activar-los, que afrontin, que no es quedin immòbils i bloquejats.

Com ens ha afectat la irrupció del teletreball?

És veritat que ha tingut efectes negatius que ens han anat sobrecarregant: al principi treballant confinats en espais reduïts molt sovint compartits, amb cadires i pantalles que no eren les més adients, amb la pressió assistencial afegida, etc.

Però també tenim la sort de comptar amb una tecnologia que ens ha permès seguir treballant. Conec molts col·legues que mai s’haguessin imaginat fer intervencions per videoconferència però ho han hagut de fer, malgrat el significat i valor que l’atenció presencial té per nosaltres. Però ens hem adaptat ràpidament, fins i tot els i les que tenim una certa edat.

I quan un psicòleg o psicòloga s’adreça a la Fundació Galatea, com l’ajudeu? Com comença tot?

Tenim dos telèfons de contacte. El de la fundació Galatea, 93 567 88 56, i en paral·lel el 900 670 777 de telesuport psicològic. Un cop truques, connectes amb la unitat d’acollida que, a partir de la informació que té, fa un triatge i una aproximació diagnòstica que porta a orientar el o la professional que ha trucat cap a un recurs de la nostra cartera de serveis. Si, per exemple, estem parlant d’un patiment emocional, es dona resposta des del telesuport psicològic.

Fins que els doneu d’alta?

Sí. De 1.400 professionals de l’àmbit de la salut i dels serveis socials de tot Espanya que hem atès durant la pandèmia, hem donat d’alta al 68%, després de fer una mitjana de quatre intervencions per cada professional. Això en cas de patiment emocional.

Quan el patiment és més complex, hi ha patologia mental més severa o de tipus addictiu o amb antecedents psiquiàtrics, o bé tenen una evolució molt tòrpida o complexa, es deriva a psiquiatres a través del programa PSYQUE i es pot arribar fins i tot a l’hospitalització dintre de la clínica Galatea.

Perquè un dels nostres objectius és la continuïtat assistencial, que vol dir garantir l’assistència en la mesura que continuï fent falta.

Tot això és gratuït?

Sí. La fundació Galatea es nodreix de recursos a través de les aportacions que es fan de cada col·legi professional, com ara el COPC, que està al patronat. Ara bé, si després de l’assistència en el telesuport psicològic i aquestes quatre sessions es necessita una continuïtat assistencial, oferim cinc sessions d’atenció psicològica pels mateixos professionals subvencionades al 50% per la mateixa Fundació Galatea.

També oferiu formació, publicacions, investigació… i l’àgora. Què és l’àgora?

Són espais no terapèutics d’intercanvi i trobada, on el o la professional pot entrar i intervenir o simplement escoltar. Aquests espais organitzats setmanalment estan conduïts per professionals (la majoria de la psicologia) experts en conducció de grups, i que permeten que es pugui entrar i d’una manera natural, tranquil·la, i es pugui intercanviar experiències i veure què els està passant a altres col·legues de professió.
Un altre punt molt interessant és que feu intervenció en grups, equips i organitzacions.

Quin paper juguen aquests en la salut dels professionals?

En un estudi que vam fer l’estiu passat, en plena pandèmia, una de les conclusions per mi més rellevants és que quan un o una professional treballa de manera interdisciplinària amb un equip cohesionat, que respecta funcions i persones, això protegeix el propi equip i protegeix la salut mental individual. Ara bé, quan l’equip no està cohesionat, això afecta directament a la salut mental de cada un dels seus membres. Per tant té molt sentit fer intervencions col·lectives.

De fet, cada cop rebem més demandes d’institucions i organitzacions sanitàries i de serveis socials que necessiten que atenguem els equips interdisciplinaris que han patit, s’han desgastat o fracturat a causa de tot l’impacte rebut, la tensió assistencial i els canvis que han viscut d’un dia per l’altre en la seva feina, que podien significar canviar de lloc de treball, de funció, d’equip…

Diria que hi ha més problemes d’equip que individuals?

Des del març de 2020 hem atès més de 1.500 professionals de l’àmbit de la salut a través d’aquestes intervencions col·lectives, a banda de les 1.400 atencions individuals que comentava abans. Però per nosaltres són molt poques.

Poques?!

Els estudis apunten que més del 58% dels professionals de l’àmbit de la salut estan patint ja senyals d’estrès posttraumàtic, i les xifres que estem atenent estan molt per sota d’aquest 58%, la qual cosa ens fa pensar que la demanda d’atenció individual anirà creixent. De fet, estem preparant els dispositius pensant que anirà creixent amb més velocitat en la mesura que la pandèmia es vagi reconduint. Creiem que, quan pari la intensitat de la feina, molts i moltes professionals seran més conscients del seu esgotament, del seu patiment i
estaran més propers a demanar ajuda.

“Un dels nostres objectius és la continuïtat assistencial, que vol dir garantir l’assistència en la mesura que continuï fent falta.”

Per què no ho fan ara?

Maneguem diferents hipòtesis. Una, els professionals de la salut estan molt educats per cuidar però molt poc per cuidar-se. Dos, algunes professions com medicina, odontologia o farmàcia són molt resistents a demanar ajuda. Tres, tenen por a perdre el seu prestigi si la gent sap que tenen algun trastorn mental o patiment emocional.

A treball social o infermeria aquesta por a l’estigma és molt menor. Els professionals de la psicologia estaríem al mig.

Què pot trobar a Galatea una persona col·legiada al COPC?

Davant de qualsevol patiment o sensació d’esgotament, pot trobar un professional expert que el podrà escoltar, orientar i aconsellar. Si té dubtes de si el que li passa és greu o no, tindrà la possibilitat de consultar-ho. Si realment hi ha un trastorn mental que fins i tot porta temps diagnosticat, pot resoldre dubtes sobre si està sent ben tractat o si necessita un nou diagnòstic. Si està treballant amb un equip que està patint, pot rebre
una intervenció grupal. Si vol compartir amb altres col·legues les sensacions o sentiments que està tenint, pot participar en l’àgora.

I si entra en el web, podrà trobar tots els estudis que hem fet en els nostres 20 anys de funcionament, una caixa de recursos que li poden ser útils per gestionar el seu propi malestar i propostes de formació des d’una plataforma telemàtica pròpia.

Davant l’aparició de la COVID-19, el COPC i Galatea vam col·laborar en el telèfon d’atenció als professionals que patien. Quin balanç pots fer d’aquesta col·laboració?

Un balanç molt positiu, tot i que pensàvem que tindríem més demanda de la que hem tingut. Per mi ha estat molt important tot el treball de suport de moltes institucions per engegar el telesuport psicològic i desenvolupar-lo: Fundació “la Caixa”, el treball excepcional que hem fet amb el COPC, amb el Guillermo Mattioli al capdavant, amb el que hem estat permanentment en contacte, amb el COP, amb el Consejo General de Colegios de Médicos, amb el Consejo General de Enfermería, amb el mateix Ministeri de Sanitat, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i altres institucions privades. Jo, modestament, em sento molt satisfet d’aquest treball col·laboratiu que encara continua i que és com una flama que cal mantenir oberta.

Vostè és psicòleg. Què creu que ha pogut aportar a una fundació com Galatea pel fet de ser-ho?

Tot el que he aportat ha estat en treball d’equip, un equip de 52 psicòlegs i psicòlogues psicoterapeutes del qual em sento molt i molt orgullós. Però una aposta que he fet personalment, tot i que m’ha pogut portar alguns problemes, és que aquests 52 professionals siguin persones amb formacions de marcs teòrics diferents, amb un objectiu comú: la salut dels professionals de la salut. De vegades m’han dit: “Escolta, com és que teniu gent amb formació cognitiu-conductual, dinàmica, psicoanalítica…? Per què no són tots de la mateixa línia?” I jo he respost: “perquè la diversitat no és una amenaça, sinó una oportunitat“.

Què ha après ajudant altres psicòlegs?

He après la necessitat de treballar en equip, el que significa ser respectuós amb la formació i manera de ser de cadascú, i tenir la capacitat de cuidar les relacions amb el teu equip. Perquè per molt que estem molt preparats i en sapiguem molt, si no tenim la intenció i la consciència de voler-nos cuidar també en el treball, el risc de fractura personal i de l’equip és molt alt en una situació com l’actual. He après que hem de fer com els mestres orientals, que practiquen el que prediquen, i no com els occidentals, que diuen una cosa i en fan una altra. Quan portàvem tres setmanes amb el telesuport psicològic, una persona de la unitat d’acollida de les més expertes que tenim, em truca un matí i em diu: “Toni, estic patint més que mai. El que estic escoltant a la
unitat d’acollida no ho havia escoltat mai, a part que jo també tinc por amb això de la pandèmia”. Automàticament, al vespre vam muntar una línia de suport psicològic pels que estàvem donant suport psicològic. Havíem de ser coherents. Ara, moltes de les reunions que fem cada setmana comencen dedicant uns minuts a dir com estem.

I he après que la psicologia s’enfronta amb un dels seus més importants reptes de la història: tenir la capacitat d’organitzar-se per donar resposta al que necessita la població en l’àmbit emocional, és a dir, com es posiciona la psicologia en aquests moments en la situació que la gent està patint.

“Des del març de 2020 hem atès més de 1.500 professionals de l’àmbit de la salut a través d’intervencions col·lectives, i 1.400 atencions individuals.”

Què és el millor de la seva feina?

Ara mateix em sento molt content del treball d’equip. Em crec la meva feina, sento la meva professió. Gaudeixo aplicant els meus coneixements cada dia. I sobretot, gaudeixo de fer un treball que té a veure, amb modèstia, amb millorar la qualitat de vida de les persones.