Alguna cosa està canviant, i des de la institució col·legial ho celebrem.

El Departament de Salut anuncia el llançament d’un pla de Benestar Emocional i Salut Comunitària que obre la possibilitat d’un enfocament complementari al de Salut Mental per a atendre la ja coneguda com a pandèmia emocional. Els seus objectius tàctics consisteixen en la prevenció, la detecció precoç, la promoció de la salut i l’acompanyament emocional del patiment generat per la pandèmia i el confinament. I els seus objectius estratègics són l’increment de la intervenció comunitària i el decrement de la medicalització com a mesura d’urgència per defecte.

L’actual pandèmia ha generat un patiment emocional que no és necessàriament malaltia, encara que pot arribar a esdevenir-ho en cas de no rebre ajuda psicològica adequada. Les persones que el pateixen, excepte en els casos de símptomes preexistents agreujats per la situació, no necessiten atenció en salut mental, atès que es tracta d’un patiment reactiu i esperable. En paraules de Viktor Frankl, “Una reacció anormal davant d’una situació anormal és una reacció normal”.

Ara, aquest nou pla de salut ens requereix com a professionals de la psicologia, ja no en el pla estrictament clínic, sinó en el nivell lògic anterior: en l’atenció comunitària, en la prevenció i en la
promoció de la salut. Aquestes són dimensions salutogèniques que ja figuraven en la cartera de primària i que les prioritats assistencialistes havien deixat per a millors temps. L’actual urgència sanitària reclama accions que ja eren volgudes per les àrees bàsiques i els Centres de Salut Mental i que ara són més necessàries que mai.

Aquest és el moment també perquè la psicologia general sanitària s’hi sumi als esforços de totes i tots en la lluita contra la pandèmia. Els serveis de psicologia clínica ja eren insuficients abans i estan més desbordats ara, i la injusta desproporció entre l’assistència pública i la privada s’ha agreujat. La necessitat de més places d’especialista i més especialitats psicològiques és més vigent que mai, com també una nova LOPS. En paral·lel, però, cal fer coses diferents. Cal innovar, i feliçment disposem de la psicologia general sanitària, la segona titulació psicològica reconeguda, amb la formació requerida per a desenvolupar aquestes tasques.

Aquesta estratègia no representa una alteració del model especialitzat sinó una dimensió complementària. L’única novetat és que es faci des del Departament de Salut, i es farà de forma progressiva i començant per les àrees de major desigualtat.

Sabem que els i les col·legues que treballaran en aquesta xarxa seran Psicòlegs/òlogues Generals Sanitaris/àries (PGS), que seran contractats/ades com a titulats superiors. I ara, més que mai, la professió té l’oportunitat de treballar unida, per damunt de diferències menors, davant la situació sanitària en què ens trobem.

Tanmateix, la coordinació entre serveis més generals i específics és una condició ineludible. El pla de benestar requereix cintura i sensibilitat de totes les parts, les que acompanyen i detecten i les que reben i tracten al ciutadà/ana sobrepassat/ada per la seva angoixa. I també haurem de recordar que el mapa no és el territori i que les qualitats territorials marcaran el caràcter de l’acció comunitària de cada àrea bàsica.

Aquest nou camí ens brinda una ocasió de trobada. Totes i tots coneixem les tensions que habiten la nostra professió, originades en les diferències per competències, per titulacions, per matisos legals. La psicologia, tan transversal, potser per això mateix, pateix de benintencionades però de vegades excessives tensions fraternes. Ara, la crida de la ciutadania i de l’assistència primària ens convoca a coordinar-nos deixant de costat les nostres reticències prèvies. Tots i totes, generalistes
i especialistes, som capaços d’entendre’ns al servei d’una millor atenció psicològica al ciutadà.

I mentre assistim a (i participem en) la millora del nostre context professional, us convido a descobrir i trobar inspiració en el tercer número del nou Psiara, amb informació capdavantera,
com la que trobareu a les entrevistes a la Dra. Christine Maheu sobre l’ajuda psicològica necessària durant els processos de càncer i a la Dra. Vicky Anderson sobre la rehabilitació en el dany cerebral en nens i nenes; reflexions que obren debat, com El repte de tenir fills durant la pandèmia de Laura Cerdán o No es pot fer pàtria sense tendresa de Mariana Fiksler; i necessaris articles sobre actualitat com Atenció psicològica a primera línia de malalts COVID-19 en un centre sociosanitari de Lourdes Font o #Actualitzantadolescències amb Alfredo Oliva, entre moltes altres inspiracions com el monogràfic dedicat al geni creador Vincent Van Gogh.

Bona lectura i bon estiu a tothom!

Guillermo Mattioli
Degà