Secció de Psicologia Jurídica del COPC

L’especialitat de psicologia jurídica es va introduir el 1980 amb la creació del Colegio de Psicólogos i amb el creixent interès per temes com la criminologia, la victimologia, la intervenció en centres penitenciaris, infància i joventut, etc. I poc després, el 1983, es va crear a Catalunya el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia de Catalunya, a la vegada que els psicòlegs i psicòlogues s’incorporaven per primer cop als jutjats de primera instància i instrucció, dins dels equips psicosocials.

El 1986, vam començar a veure professionals de la psicologia a les clíniques medico-forenses, i més endavant van arribar als jutjats de menors. Als 90, es va crear la Secció de Psicologia jurídica del Colegio oficial de Psicólogos de España. Però no va ser fins al 1993 quan es varen introduir les primeres especialitats formatives en psicologia jurídica, concretament a la UNED amb el seu Màster en Psicologia Jurídica.

Un model orientat a especialitats i… mèdic?

Des d’aleshores, la promoció de la nostra especialització ha anat en augment, a través de congressos, cursos formatius, centres d’estudis de la violència, anuaris i revistes, associacions, etc., que han reconegut i unificat l’especialització de la psicologia jurídica com a una entitat pròpia de gran rellevància dins la disciplina.

Així, el model que s’ha estat aplicant a la psicologia jurídica va orientat a crear especialitats, com en la resta d’àmbits de la psicologia. Ha anat evolucionant, des d’un inici més “mèdic” d’orientació diagnòstica i amb termes com la perillositat, cap a un escenari actual d’anàlisi funcional de la conducta i de la valoració del risc (formulació clínica/forense del cas com a alternativa al diagnòstic psiquiàtric o clínic).

Els objectius de la psicologia jurídica del futur

L’any 2020, la novetat a Catalunya va ser reconfigurar els llistats de perits del Torn d’Intervenció Professional (TIP)*, incloent-hi categories específiques per a forense i generals, acordant amb l’administració del Departament de Justícia criteris consensuats per a la inscripció en la subcategoria de forense, i publicant el resum curricular dels professionals amb la finalitat de fomentar la transparència, tot iniciant una sèrie de formacions i sessions específiques en els jutjats per a informar de les novetats.

El 2021, per fi, es va sumar la nova subcategoria de neuropsicologia forense.

A hores d’ara, entre els objectius dels professionals del sector es troba millorar els sistemes de les acreditacions a nivell estatal i europeu, redefinir i consolidar els requisits de manera transparent i acordada, i comptar amb el suport del legislador des del Ministeri de Justícia.

I és que, tot i la reforma de la Ley Orgánica 7/2015, de 21 de julio per la qual es va modificar la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio del Poder Judicial i la seva creació d’unitats de valoració integral dels instituts medico-legals, seguim amb importants reptes a la nostra professió.

---

*Per a formar part del Torn d’Intervenció Professional (TIP) de l’àmbit civil i penal, recomanem el Curs d’Especialització en Psicologia Forense 2022, de 250 hores, que començarà l’11 de febrer de 2022 de forma semipresencial, i que comptarà amb 17 ponents especialistes de l’àmbit judicial, tant del sector públic com del privat, que treballen a la jurisdicció civil, l’execució penal o el tercer sector. El curs posa especial èmfasi en la vessant aplicada de l’especialitat, i reserva un mòdul per al treball de casos pràctics, amb continguts com la redacció d’informes, la deontologia, la simulació d’un judici i la tutorització d’un cas pràctic.