Anàlisi de les enquestes en relació amb la discriminació percebuda entre les persones amb discapacitat

Per Josep Pascual i Bardají, membre del GT Psicologia i discapacitat. Director del Serveis de Recerca de la Fundació Apip-Acam.

El Grup de Treball de Psicologia i discapacitat del COPC ha organitzat un cicle al voltant de la doble discriminació o discriminació intersectorial. Es va iniciar amb una ponència marc el dia 23 de febrer per part de Joan Canimas i Brugué, doctor en filosofia i especialitzat en ètica aplicada a l’acció social. Les sessions següents tracten els temes de dona i discapacitat, malaltia mental i discapacitat i malalties orgàniques invisibles i discapacitat. Totes elles amb una ponència introductòria i la participació de persones coneixedores del tema. Això ha de permetre tractar de forma qualitativa una realitat que es dona en el dia a dia. Que implica una mirada diferent als “diferents” i un llenguatge que infantilitza les persones amb discapacitat. Que és fruit de la por, la ignorància i els prejudicis i que tendeix a perpetuar-se per manca de recolzaments i recursos. L’anterior es pot complimentar amb dades quantitatives i, en aquest sentit, la revisió dels resultats de les enquestes pot servir d’introducció d’aquesta temàtica.

Amnistia Internacional indica que la discriminació es dona “quan una persona no pot gaudir dels seus drets humans o d’altres drets legals en condicions d’igualtat amb altres persones a causa de una diferència injustificada que s’estableix en la política, la llei o el tracte aplicat.”. Diferència entre discriminació directa quan la distinció és explícita, indirecta quan una llei, política o pràctica perjudica indirectament a un grup o grups o intersectorial quan es combinen dues o més formes de discriminació donant lloc a un major desavantatge en un col·lectiu [1].

La discapacitat, per se, pot implicar limitacions funcionals de menor o major gravetat que poden ser compensades amb ajuts tècnics, eliminació de barreres i suports. El desenvolupament d’aquestes eines requereix legislació i pressupost. La discriminació social implicaria la negació al desenvolupament en els àmbits propis del èsser humà a qualsevol persona per pertànyer a un col·lectiu sense justificació per causes evidents. La percepció de discriminació és un fenomen subjectiu i es pot donar quan una persona no aconsegueix allò que volia o esperava [2]. Tal percepció, en les persones amb discapacitat, es pot donar per diferents mecanismes que poden interactuar entre ells:

1.- Una discriminació objectiva on no hi ha cap causa evident que la sustenti. Davant aquesta es pot donar que la persona afectada faci una subestimació de la discriminació cap al seu grup de pertinença, que la valori alta per al seu grup però menor en ell o que l’atribueixi a trets personals i no a la pertinença [3].

2.- El fenomen de l’amenaça de l’estereotip [4] on és la mateixa por a ser discriminat el que impedeix intentar o aconseguir un objectiu.

3.- L’estil d’afrontament és altra variable mediadora entre la discapacitat i la percepció de discriminació. Així un estil d’afrontament evitatiu [5] pot afavorir percepcions de discriminació errònies. Per contra la utilització d’estratègies positives dona lloc a millors resultats [6]. En el treball de Trejo et al (7) es manifesta que les persones amb ceguera presenten majors taxes de supressió emocional i menor locus de control intern que les persones sense discapacitat. Les persones amb mala visió presenten puntuacions intermèdies.

4.- Una sobreestimació de prejudici que pot donar lloc a “viure en un estat d’alerta i sospita constant, a un excés d’angoixa i reaccions conductuals disfuncionals” [3]

En el nostre entorn s’han dut a terme diferents treballs sobre discapacitat percebuda:

1.- L’any 2002 CERMI va difondre un qüestionari entre les associacions que tanmateix es podria omplir via web. L’objectiu era recollir informació sobre les situacions de discriminació que pateixen les persones amb discapacitat i la seva anàlisi. Observen que el 64% de les persones afirmen haver patit (ella o alguna persona amb discapacitat al seu càrrec) discriminació per motiu de la seva discapacitat [8].

2.- Huete, A. [9] en la seva anàlisi de l’enquesta EDAD 2008 valora aquesta com a “molt adequada en el cas de l’avaluació de la discriminació” i observa taxes, per al conjunt de les intensitats del, 12,52% en homes i del 10,25% en dones. Per edat observa que són els més joves els que responen afirmativament en aproximadament un 1/3. Per grups de deficiència informa que són les deficiències mentals (18,58%) i del sistema nerviós (16,74%) les que s’han sentit més discriminades en tant que menys del 10% de les persones amb alteracions de l’oïda ho manifesten.

3.- L’any 2013 l’enquesta CIS 3000 mostra que el 18% de les persones amb discapacitat afirmen haver sofert discriminació en alguna ocasió. Enfront d’aquest resultat informen que el 59% de la població general considera que es dona discriminació vers les persones amb “discapacitat psíquica” i el 50% enfront de “discapacitat física”. La “discapacitat psíquica” seria valorada com la segona causa de discriminació desprès de la que té origen racial o ètnic. Tanmateix, informen que la discriminació per discapacitat s’associa significativament amb l’edat, manca de recursos econòmics i aspecte físic i de forma dèbil amb el sexe, origen ètnic, nacionalitat, malalties cròniques o infeccioses i idees polítiques [10]:

4.- CEMUDIS [11] va ser dur a terme una enquesta amb una mostra de 10.153 dones afiliades a diversos moviments associatius en el període 2018-2020. En aquesta els resultats van manifestar que un 66.17% s’ha sentit discriminada en alguna ocasió.

Per part nostre hem dut a terme una anàlisi descriptiva i inferencial de les dades referents a discriminació de la “Encuesta sobre discapacidades, autonomía personal y situaciones de dependencia 2008 (EDAD08)” [12-13]. Hem utilitzat la regressió logística binària. Com a variable dependent s’ha emprat la resposta a la pregunta sobre sentir-se discriminat per motiu de la discapacitat en els darrers 12 mesos de forma general? (No se li ha permès fer quelcom, se l’ha molestat o se li ha fet sentir inferior). Com a variables independents s’han utilitzat la grandària del municipi de residència, sexe, grup edat, tipus de discapacitat, nivell d’estudis, treballar en la setmana anterior i pertinença a ONG.

La Taula I mostra les freqüències i percentatges de les respostes agregades i per sexe incloent el resultat del test Z de comparació de proporcions.

Taula I. Proporcions de percepció de grau de discriminació per sexe i total: Font: Edad08. Elaboració pròpia.

En aplicar la regressió logística binaria observem que el model ha estat estadísticament significatiu (χ2=65343, p<0,001). L’endarreriment maduratiu i la mudesa (no per sordesa) no entren en l’equació per no haver-hi casuística.

El treballar o no la setmana anterior i la discapacitat del sistema genitourinari salta de l’equació pel superar el grau de significació (p=0,542 i 0,831). Les raons d’avantatge (OR) informa que ser dona augmenta la probabilitat de discriminació percebuda (OR= 1,134), una tendència protectora en el fet de viures en municipis d’entre 10.000 i 50.000 habitants (OR=0,834 i 0,809) o disposar d’estudis universitaris (OR= 0,894). El grup d’edat també mostra una tendència a la disminució amb l’augment de l’edat. Tanmateix s’observa que la pertinença a ONG augmenta la percepció de discriminació (OR=1,817).

Els resultats, en relació amb les taxes de discriminació, són inferiors a les dades de l’estudi CERMI 2002 [8] possiblement per que aquest, com informen els autors, no va comportar un mostreig ni aleatori ni estratificat. Les diferencies amb les dades de Huete, A. [9] que va utilitzar la mateixa font, es poden explicar perque, en el nostre cas, hem reduït l’edat al grup de 16 a 64 anys, eliminant les enquestes que va ser contestades per tercers, desagregats els grups de discapacitat i utilitzant la regressió logística. Els resultats de CIS 3000 [10] amb mostreig estratificat i població de 18 i més anys van ser semblants als nostres. Les diferencies amb CEMUDIS [11] serien degudes al fet que aquesta no va utilitzat mostreig i es va dirigir a persones afiliades a alguna ONG.

De forma global s’observa que la discriminació percebuda no mostra un comportament homogeni i està afectada per diferents factors. Si bé en la comparació de proporcions no s’observen diferències per sexe, la regressió logística binària manifesta que, neutralitzant altres factors, es dona amb una OR major en dones (1,127). Si bé la grandària del municipi, el nivell d’estudis, pertànyer a ONG i l’edat són variables que hi influeixen, el major pes recau en el tipus de discapacitat. Així trobem discapacitats amb alts nivells de discriminació(OR>=2): sordesa post-locutiva, pell, sordesa pre-locutiva, ceguesa total, discapacitat intel·lectual lleugera, malaltia mental i deficiència osteomuscular del cap (DOC). La darrera inclou els defectes estructurals, malformacions i/o defectes funcionals dels ossos i articulacions del cap i/o la cara (anomalies de la boca, dents, llavi leporí, …)[12]. Per contra, la parla dificultosa o incomprensible, la discapacitat intel·lectual profunda i severa, aparell digestiu, mala audició, mala visió i demència semblen protegir de tal percepció. Algunes de les discapacitats “protectores” podrien explicar-se per que les afectacions cognitives poden impedir percebre o comunicar la discriminació. El fet que la mala audició o visió presentin ràtios baixes sembla descartar que les afectacions visuals o auditives, com a conjunt, estiguin sotmeses a especial discriminació social.

Futurs treball haurien d’aprofundir en conèixer les diferencies en la percepció de discriminació segons tipus de discapacitat. Tal hauria de permetre una translació de recomanacions d’intervenció socials més específiques i amb major garanties d’èxit.

Bibliografia