Gràcies al Pla Estratègic de Serveis Socials, el 2023 es preveu una incorporació progressiva de professionals de la psicologia als equips d’atenció social bàsica, segons el Sistema Català de Serveis Socials. Ara bé, cal fer-la encertadament. És per això que un equip d’experts format per Lourdes Aramburu, Alberto Barrientos, Jordi Bautista i Carolina Pastor ha elaborat un dictamen que revela l’absència de psicòlegs i psicòlogues als Serveis Socials Bàsics (SSB) a la demarcació de Barcelona, i ajudarà a qui hagi de contractar-los a conèixer qüestions clau com quin és el perfil ideal, quants són necessaris i a on, i quina ha de ser la seva feina i el seu rol a l’equip. Carolina Pastor, psicòloga als SSB de l’Ajuntament de Barcelona i coordinadora del Grup de Treball Intervenció psicològica en l’àmbit social i comunitari del COPC, ens convida a la presentació del dictamen el pròxim divendres 21 d’octubre. Una gran passa endavant per al sector.

Llavors per què sou tan poc coneguts?

Tenir un psicòleg o psicòloga als equips de SSB sempre havia estat optatiu per les Administracions. I ara també, però arran de la crisi de 2008 i la Covid-19, s’ha fet molt evident la manca d’atenció cap als malestars de la ciutadania en relació amb els seus problemes socials i sociolaborals. Per això van haver-se de crear ràpidament telèfons d’atenció, serveis d’assistència… Va quedar retratat que aquest àmbit no estava cobert. I per això no es coneix què pot fer el psicòleg o psicòloga en aquest àmbit, perquè en realitat no n’hi havia masses amb disposició per a atendre aquesta població. I és clar, no ens visualitzaven com a imprescindibles en aquests equips.

Per sort això ha canviat molt en els últims 10-15 anys, i ara la Diputació de Barcelona us ha encarregat aquest dictamen titulat “La inclusió dels professionals de la psicologia als Serveis Socials Bàsics” que presenteu el 21 d’octubre al COPC, justament per reconduir-ho.

Sí, serà una jornada molt important per nosaltres, amb la participació de la Diputació de Barcelona i del COPC. Tenim moltes ganes de donar a conèixer el document.

Quines són, molt resumidament, les conclusions que heu extret d’aquest estudi?

1. Hem fet una prospecció per comprovar on eren els psicòlegs i psicòlogues als SSB de la demarcació de Barcelona, si és que hi eren. I el resultat més que evident és que no estan presents (excepte a Barcelona ciutat, que sí ha fet un treball previ i tenim professionals de la psicologia a tots els 39 centres de SS de la ciutat).
2. Van ser interpel·lades 57 àrees d’atenció social bàsica i vam trobar 15 psicòlegs dels quals només 6 s’hi dedicaven a jornada completa, el que indica que no era un servei cobert. Molts ajuntaments externalitzaven aquest servei si veien alguna necessitat d’atenció psicològica.
3. Tot i que la nostra figura no està present, sí és molt desitjada i demanada als equips de SSB. Molts ens contestaven “no tenim psicòleg, però tant de bo el tinguéssim!”. Som una figura molt esperada i valorada als SSB. 

També heu apuntat quin hauria de ser el perfil desitjable d’aquests professionals, després de moltes entrevistes amb els equips.

Hi ha un parell de qüestions cabdals: se’l visualitza com un professional amb expertesa i també amb prou coneixement en psicologia clínica. Més enllà de la carrera i el grau, han d’haver prosperat una mica més en aquesta formació, en clínica, psicopatologia, atenció terapèutica. I això va de la mà de formació i certa experiència en intervenció social, és a dir, que puguin haver tingut algun contacte com intervenció en violències, infància, gent gran, dependència, immigració…

Ara bé: fins a quin punt es pot valorar aquesta experiència? Com es mesura? Quines acreditacions han de tenir? Això ja queda a les mans dels qui han de fer aquestes contractacions. Tot i que podem donar idees! Per exemple, el COPC pot donar acreditacions en expertes, i així ja ho tens avaluat.

Per altra banda, també es parla de competències que s’associen als professionals de la psicologia a SS: dins l’imaginari dels interlocutors que han participat a l’estudi, els psicòlegs i psicòlogues s’entenen com algú que té competències relacionals com habilitats socials i assertivitat; competències en gestió emocional com empatia i autocontrol; competències cognitives com pensament analític, facilitat de tenir una visió global del problema i realisme; competències comunicatives, tant orals com escrites; gust per l’actualització de coneixements; compromís professional… És a dir, també compten les teves competències, i al dictamen també expliquem quines podrien ser. 

La nostra figura és molt desitjada i demanada als equips de SSB. Molts ens deien: “no tenim psicòleg, però tant de bo el tinguéssim!”

Com es va realitzar aquest estudi?

Hem participat quatre membres del GT Intervenció psicològica en l’àmbit social i comunitari, que hem dissenyat tant l’estudi com la part metodològica, i hem implementat i extret les conclusions.

Aquest estudi ens ha proporcionat dades tant quantitatives com qualitatives, respecte del perfil professional i la presència del psicòleg a l’atenció bàsica, i ha estat un procés participatiu. És a dir, hem cridat els professionals que participin activament, per extreure conclusions en relació amb el perfil del professional de la psicologia més idoni per SSB.

Per una banda, hem realitzat una prospecció sobre el territori, deixant un qüestionari a 57 àrees bàsiques d’atenció, a caps, gerents, directors/es, coordinadors/es, que són els que tenen la informació de quins psicòlegs tenim al territori. Per altra banda, hem fet un treball de camp, on vam convocar un total de 43 professionals (tot i que al final hi van participar 36) tant tècnics/ques com coordinadors/es, directors/es, supervisors/es, gestors/es, als quals els vam traslladar aquestes preguntes. En total van participar en 5 grups de discussió i en 12 entrevistes en profunditat. D’aquí es desprenen les conclusions.

Quants professionals de la psicologia calculeu que s’incorporaran als SSB el 2023?

Això dependrà de l’Administració i dels ens locals. Però hem contactat amb 57 àrees de SSB a la demarcació de Barcelona, i la majoria no tenen la figura del psicòleg als seus equips!

És a dir, que idealment hauria d’haver-hi 57, un psicòleg o psicòloga per cada una d’aquestes àrees?

Podria començar-se per compartir. No cal un a cada centre, sobretot a les àrees de consells comarcals que donen atenció a zones més petites i rurals, disseminades en l’espai. A veure si en la jornada del dia 21 la Diputació ens posa una mica de llum de quines podrien ser les xifres!

Personalment, crec que s’hauria d’anar de mica en mica, al principi amb una contractació més prudent, amb unes tasques més prudents, i anar avançant amb més contractació i més tasques a assolir per part dels psicòlegs i psicòlogues.

Quines serien aquestes tasques?

La visualització que fa una mica tothom és que al psicòleg o psicòloga que contractin el primer que li posaríem sobre la taula és l’atenció directa a les famílies i els individus. En un segon lloc apareix l’assessorament tècnic, que vol dir treballar el cas amb un altre professional que està portant la mateixa família o persona, aportant la mirada del psicòleg en relació amb la situació emocional o psicològica. I, en tercer lloc, estaria la intervenció grupal. Una mica més lluny quedaria la comunitària. El que diem al dictamen és que la incorporació del professional de la psicologia podria fer-se d’una forma progressiva: començar amb les tasques més òbvies i després anem avançant vers aquelles altres en les que també pot participar però si estem començant a incorporar professionals de la psicologia, potser no introduir totes les funcions i àmbits alhora. 

I quines són les necessitats socials més urgents que es trobaran els i les professionals de la psicologia quan s’incorporin als equips d’atenció bàsica el 2023?

Les més habituals serien la intervenció en les violències (cap a la infància, cap a la dona, cap a la gent gran, cap a immigrants…). Persones amb problemes de salut mental però que no estan vinculades a la xarxa de salut mental (llavors aquí nosaltres podem acompanyar de cara a fer possible aquesta vinculació a un tractament que no estan rebent per estigma, perquè no valoren la necessitat o no en són conscients…).  Tenim altres tipus de problemàtiques, com la solitud no volguda, els dols, les pèrdues de diferent tipus (habitatge, feina, família…), l’esgotament emocional de persones cuidadores, la negligència parental vers els fills, els processos migratoris…

El malestar emocional que acompanya els problemes i la vulnerabilitat social és la raó de ser del psicòleg i la psicòloga en l’àmbit social; poder abordar aquest malestar d’una forma directa i interdisciplinàriament amb la resta de l’equip.

Dit això, cal aclarir que el psicòleg o psicòloga en general no és el professional d’entrada; la persona usuària sempre tindrà un referent treballador/a social o educador/a, i en aquest context sortirà la demanda pel psicòleg o la necessitat de psicòleg. La persona no pot arribar a serveis socials i dir “vull un psicòleg”. No és una atenció psicològica directa a la que accedeix, sinó que cal una valoració interdisciplinària prèvia.

Què aportem els psicòlegs/òlogues a aquests equips que no aporti ja un/a treballador/a social?

El treballador social aporta l’expertesa pròpia de la seva disciplina, però el professional de la psicologia es manega amb eines terapèutiques que li són pròpies, per exemple, per a treballar l’autoestima, la resolució de problemes, planificar decisions, fer insight de problemàtiques que les persones puguin tenir i no reconèixer, treballar com recuperar la violència viscuda en mans de parelles… Són processos més terapèutics que interpel·len la figura del professional de la psicologia.

Al dictamen, fins i tot heu previst les dificultats que hi podria haver derivades d’incloure professionals de la psicologia als equips de SSB. Quines serien?

Com la figura del professional de la psicologia en aquests equips no és coneguda, hi pot haver expectatives no realistes, tant del que ha de fer com el que no. I una altra cosa: que dos professionals no sentin que estan solapant-se la feina. És important que s’entengui bé que hi ve a fer el psicòleg o la psicòloga i on se situa, i que és un/a tècnic/a més que forma part de l’equip. No ha de fer supervisió; si de cas sessions d’anàlisi de casos o altres tipus de treball conjunt amb l’equip. A l’informe va quedar molt clar que el psicòleg no era un supervisor que s’ho mirava des de fora. Això era fins i tot incompatible.

Què espereu del dictamen?

Que serveixi com una pauta orientativa per aquells/es gestors/es, directors/es o comandaments que han de contractar els psicòlegs dels SS, que puguin tenir una orientació sobre quins/es professionals, en quin càrrec, on s’han de situar, com ho han de fer… Que es converteixi en una eina per a professionals, amb molta difusió.

Suposo que a l’àmbit social viviu un moment d’optimisme…

És un bon moment, evidentment, on les coses com a mínim es mouen! A partir de 2023 el nou contracte/programa apuntat al Pla Estratègic de SS és finançar aquesta incorporació de professionals de la psicologia, el que vol dir que municipis, ajuntaments, consells comarcals, etc., començaran les incorporacions en un futur pròxim.

“Estem en un moment optimista, amb moltes ganes i molta il·lusió de tirar endavant i que aquesta figura que entenem que ha faltat als equips es vagi consolidant. Ara és l’oportunitat!”

Si tot va bé, com estaran aquests psicòlegs i psicòlogues en cinc anys?

D’aquí a 5 anys, si l’imaginari que hem compartit amb totes les persones que han participat en aquest treball és correcte, estaríem presenciant aquesta incorporació progressiva de la que parlava: començar amb una dotació d’efectius prudent i, en el camí, arribar a tenir un psicòleg o psicòloga dins de cada un dels equips d’atenció social com a membre permanent de l’equip, sempre que sigui possible, i amb tasques que van des de la intervenció individual fins a la grupal, la comunitària, el treball en xarxa… i totes les que són pròpies i idònies per al psicòleg i la psicòloga als serveis socials.