L’inici de la vida sexual en l’adolescència pot marcar la manera en que vivim el sexe la resta de la nostra vida. Per ajudar els joves i les seves famílies en aquesta entrada de vegades abrupta i sempre plena d’incerteses, Lara Castro-Grañén, fundadora de PlacerConSentido y coordinadora del Grup de Treball Sexualitat i parella del COPC, acaba de publicar Sex FAQS. El que SÍ que pregunten els adolescents (Larousse), un llibre amb informació, llenguatge fàcil i il·lustracions amb humor que, assegura, li hagués agradat llegir a aquesta edat.

La joventut és una època clau en aquest sentit?
Ens marca totalment. I si hi entrem amb mites sobre la sexualitat al cap –és molt freqüent que les dones hi entrin perquè les estimin i els nois per posar-se una medalla– més tard haurem de fer una feina per no arrossegar-los tota la vida.

Encara estem així?
Uf, i tant. L’intercanvi moltes vegades no és igualitari, i el pitjor és que això se’n va directe a l’autoestima, i pot acabar en quadres de disfunció erèctil, anorgàsmia, dolor…

Quin treball interior haurien de fer aquesta noia que té sexe perquè l’estimin i aquest noi que només ho fa per ser el més guai?
La noia pot haver col·leccionat experiències negatives on buscava afecte i donava sexe, per tant, ha convertit la sexualitat en moneda de canvi. Imagina’t quina vivència més negativa de la sexualitat quan és només quelcom que entrego als altres! S’ha de reconnectar i fer les paus amb aquesta sexualitat i posar-se ella en primera persona com a protagonista i, a partir d’aquí, decidir amb qui la vol compartir, però no per rebre amor a canvi, sinó per poder gaudir del moment.
I aquest noi ha de deixar de viure a través dels mèrits. En lloc d’anar col·leccionant relacions, ha d’aconseguir viure-les des del sentir, des de la connexió i des del respecte a l’altra persona.

Has escrit el llibre perquè detectaves alguna necessitat en la societat?
Sí, totalment. Faig tallers d’educació sexual als instituts i veia que mancava informació i sobraven mites, com el que diu que la marxa enrere funciona. Això fa que hi hagi moltes infeccions i embarassos no desitjats, i que no es connecti amb una vivència positiva. Falta aquesta informació pura i dura de sexualitat i conceptes, però també tota la part que s’aborda al llibre sobre les emocions, com connectar amb l’altra persona, com escoltar-te, com respectar-te a tu i a l’altre. I bé, és el llibre que m’hagués agradat llegir a mi a aquesta edat, o sigui que també és un regal a la meva nena interior.

Quins veus que són els reptes més durs per aquests joves que inicien ara la seva vida sexual?
A part del bombardeig d’estereotips físics que veuen als videoclips, a TikTok, sobre com s’ha de ser i què s’ha de fer, segueix havent-hi molta violència. Hi ha certa desconnexió emocional, també de l’empatia, i al final tot això s’expressa en forma d’agressivitat. Quan un té un problema intern a aquesta edat com, per exemple, una mala gestió de la ràbia o conflictes interns i no se’ls està donant resposta, això ha de sortir d’alguna manera, i moltes vegades és amb l’agressivitat a nivell sexual o amb l’ús del cos de l’altra persona, la cosificació i la falta de respecte i consentiment.

I el porno.
I el porno. A aquesta edat encara no tenen un bon filtre, parteixen d’una autoestima baixa, i no paren de rebre aquests inputs ràpids i directes al seu mòbil, el que és una bomba de rellotgeria.

“S’ha de deixar molt clar que la pornografia és ficció. A llibre fem aquesta comparació amb les pel·lícules d’acció: oi que encara que vegis que el protagonista pot volar tu saps que no pots?”

Perquè si no es deixa això clar, carreguen amb molta pressió sobre com se suposa que han de ser ells i elles i les seves relacions sexuals, i això comporta una gran frustració.
O sigui, que s’hauria de crear aquest filtre i també buscar un porno alternatiu que no reprodueixi tants mites.

Semblava que els joves havien avançat molt…
Són més conscients de no dir que elles són putes i ells no, saben que està malament pensar-ho, però alhora segueixen insultant les noies i seguim una mica igual. Ho podem veure a les sèries dirigides a joves, que segueixen tractant aquestes històries. Sento que els psicòlegs i psicòlogues hem de difondre valors essencials a la societat, i parlar del respecte i l’empatia lligats a la sexualitat, i escoltar la persona que tenim al davant per conèixer la seva realitat individual. I tendir a treure etiquetes i viure en un món lliure.

Quines preguntes fan els joves que els pares i mares no s’imaginen?
Fan preguntes sobre el plaer i la resposta sexual com, per exemple, per què tenen pol·lucions nocturnes. I també pregunten molt sobre com prevenir infeccions genitals i com tenir una sexualitat sana.

“Els hem inflat el cap amb tots els perills possibles de tenir sexe però sense donar-los alternatives, i ara volen saber com fer-ho bé. Hem de cuidar aquest punt, perquè si no ho faran igual però sense informació i amb ràbia.”

Seria fantàstic que a casa tinguessin la confiança amb els pares per a poder parlar-ho, però és difícil si no s’ha fet des de petits. Per això, aquest llibre pot ser una eina per a aquests i aquestes joves amb inquietuds, que també poden llegir i comentar amb els pares sense ser jutjats, amb la mateixa naturalitat que si preguntessin pel sistema digestiu. I allà on els pares i mares no arribin, hi podem entrar els i les professionals.

I passant als adults, quines consultes reps més sovint?
Em fan moltes consultes per manca de desig, dones amb dificultat de connectar amb el plaer, sigui arribant a l’orgasme o no, perquè hi ha dones que arriben a l’orgasme com una cosa física -el que se’n diu orgasto– però no tenen la vivència de plaer, i venen a teràpia per connectar amb la seva sexualitat i expandir-la en el seu dia a dia, perquè saben la importància que té aquesta vivència positiva també en l’empoderament.

Els adults també patim la sobreexposició a imatges, al porno, als estereotips, a tota aquesta obsessió per arribar a uns estàndards, tant a nivell físic com de performance, el com ho he de fer, com he de penetrar, etc., com si fos un exercici de gimnàstica. Aquests estereotips ens desconnecten del nostre cos, i vivim més cap a fora que cap a dins, i la sexualitat per viure-la d’una manera profunda has de connectar interiorment, estar bé amb el teu cos, estimar-lo.
Encara hi ha moltes persones que ho fan a les fosques o desconnectades de si mateixes.

Diries que estem en un moment de rebuig històric cap al nostre cos?
Sí. Hi ha molta pressió. I com que tens accés a tanta informació, tantes notícies, tantes publicitats, aquest bombardeig constant fa que diàriament tinguis aquesta distància entre el que ets i el que creus que la societat espera de tu.

“Hi ha moviments d’homes adults que s’ajuden per sortir del porno i no estimular-se veient-lo, i connectar més amb ells mateixos perquè s’adonen que els fa mal”

Quin canvi social t’agradaria ajudar a fer?
Jo treballo per una societat empoderada a través de la sexualitat. El treball en la sexualitat conscient i connectada amb el propi cos i el propi ésser contribueix a una societat més forta, lliure i respectuosa amb les persones i amb el planeta. Imagina’t, vaig una mica lluny! Ja, ja.

En aquest sentit, què esteu fent des del Grup de Treball Sexualitat i Parella del COPC?
Ara mateix estem fent una investigació sobre l’ejaculació femenina, que esperem que aporti llum sobre un tema encara molt desconegut.