Jornada organitzada pel GT Bullying i ciberbullying de la Secció de Psicologia de l’Educació del COPC. 26 de març del 2022 de 9 a 14 h.

Aquesta jornada va tractar de la situació actual de l’assetjament escolar a Catalunya, amb la finalitat de concretar un marc general de l’assetjament i determinant les línies generals de la prevenció i intervenció, des de les òptiques dels agents implicats: Departament d’Educació, professionals del COPC, centres educatius, famílies i associacions. Amb l’aportació de bones pràctiques en prevenció de centres educatius i esportius.

Va inaugurar la jornada Joaquim Serrabona, president de la Secció d’Educació del COPC, president del Consell Professional del COP, psicòleg clínic, psicomotricista i terapeuta familiar.

A continuació, va ser el torn d’Andrés González Bellido, catedràtic d’Orientació Educativa, psicòleg especialista en Psicologia Educativa, fundador i coordinador del Programa TEI i coordinador del GT Bullying i ciberbullying del COPC, qui ens va instruir i enriquir amb la seva conferència titulada: “L’assetjament escolar, la prevenció és possible”.

Hem de tenir present que la pertinença al grup és el principal interès dels infants, cosa que s’impedeix generalment amb l’exclusió imposada per part de l’agressor

Crec interessant poder mencionar, a grans trets, aquesta conferència, perquè la seva divulgació pugui afavorir la prevenció:

“A tot assetjament hi ha una triangulació, els angles de la qual són: víctima, agressor i espectadors. Per definició, davant d’un assetjament sempre hi ha maltractament reiterat en el temps (en funció de la repetició: cada dia, setmanal, mensual…). Sempre deixa petjades variables segons la intensitat i estil d’agressió. El dolor ocasionat a la víctima crea humiliació, i es dona una diferència de poder i de força ocasionant indefensió a tres nivells: físic, emocional (més dolorós) i psicològic (més durador).

Hem de tenir present que la pertinença al grup és el principal interès dels infants, cosa que s’impedeix generalment amb l’exclusió imposada per part de l’agressor, desestabilitzant notablement la salut mental dels nens i nenes, i més en funció de la intensitat, persistència i dels espectadors. S’observen conductes i conseqüències com baix nivell d’autoestima, síndrome dels dilluns d’absència al centre, augmenta l’ansietat, baixen les notes, primers símptomes de depressió, processos de somatització… Avui ens acompanyen el pares del Quique, que quan tenia 15 anys es va llevar la vida el 16-5-21; de la Laura, que amb 14 anys es va treure la vida el 26-1-20; de l’Hugo, que ho va fer amb 13 anys el 3-4-21; de l’Oscar, que en tenia 21 el 12-2-19; i del Sergi, que va ser violat i agredit per 11 companys…

Prevenció implica empatia i respecte cap a l’altre. La intervenció s’ha de fer des de 4 vessants: maltractaments entre iguals, reiteració en el temps, abús de poder, i clara consciència del dany exercit”.

Les estadístiques constaten que a 3r curs de Primària ja es donen en un 20% dels casos, mentre a Secundària representa un 16,2%. Tots els agressors són conscients que fan mal, és a dir, que hi ha una clara intencionalitat. Però pocs coneixen la quantitat de mal que produeixen a la víctima. Aquests agressors, quan són grans, diuen: “Si hagués sabut el mal que els produïa, no ho hauria fet”.

La intervenció ha de ser holística i integral, per tal que els companys i companyes deixin de ser observadors passius

La institució escolar, actualment penalitza a la víctima amb l’expulsió del centre educatiu, en lloc d’expulsar a l’agressor, amb la qual cosa, estem reforçant les agressions a l’escola, i sembla que això l’administració no ho té clar…

La prevenció és molt més eficaç quan la intervenció es pot fer als orígens de l’agressió, abans que s’agreugi. L’alumne agressor requereix clara consciència de la seva intencionalitat i poder.

La intervenció ha de ser holística i integral, per tal que els companys i companyes deixin de ser observadors passius. Cal incidir sobre les conductes perjudicials i no sobre fets ni rols. La funció familiar ha de ser: comprendre, donar suport i actuar.

Cal acollir a la víctima donant sentit al dany que pateix i potenciar el seu empoderament.

7 REQUISITS +1 DE LA PREVENCIÓ:

1. Caràcter preventiu “pro-actiu”, no reactiu, mitjançant protocols d’obligat compliment per part de la institució escolar.
2. Programa institucional que impliqui a tota la comunitat educativa: alumnat, professorat, família i entorn.
3. Projecte curricular del centre amb capacitats i competències.
4. Inclusiu: programes de mediació amb intervenció sobre el 100% de l’alumnat.
5. Convivència per a modificar el clima a les conductes.
6. Metodologia DEA “Disseny Emocional de l’Aprenentatge” de Richard Davidson, que implica empatia, respecte i compromís per fer el canvi.
7. Tret d’identitat i mirada comunitària.
8. (7+1): Evidències científiques de resultats amb investigació i estadístiques: (Programa TEI Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i Universitat d’Alacant).

Amb aquest programa preventiu proposem un canvi de mirada:

• Sobre la víctima: contenció, reforç positiu davant la seva queixa.
• Sobre l’espectador: compromís, sensibilització i empatia.
• Sobre l’agressor: modificació de recursos per sentir la seva fortalesa (reflexió).
• Sobre pares i professors i alumnes: aprendre a escoltar i actuar davant de situacions danyades.
• Sobre el treball en comunitat: professorat, alumnat, entorn i família”.

La 1a taula rodona “Perspectives de futur de l’assetjament escolar a Catalunya”. Amb els participants:

Representant de l’administració pública: Roser Cervera, Subdirectora de la Direcció General de l’alumnat del Departament d’Educació, i professora del Pla d’Orientació Educativa. Ens va parlar del: 

– “Pla d’escoles lliures de violència: LELV” per donar resposta a totes les situacions de violència que rep l’alumnat, amb els objectius de:

• Detectar la violència
• Garantir l’eficiència de les mesures de prevenció, detecció i comunicació
• Reconeixement de víctimes, protegir-les i oferir-les l’atenció especialitzada
• Evitar doble victimització
• Garantir assessorament jurídic i acompanyament Institucional
• Promoure i implementar el pla formatiu.

– I el “Pla de suport de l’alumnat en situació de violència (USAV)”

Es caracteritza per poder visibilitzar qualsevol mena de violència oculta, amb un equip compost per una coordinadora psicòloga, 2 psicòlogues, 1 pedagog, 1 jurista i 5 tècnics d’Igualtat. Formen l’equip USAV d’atenció telefònica 900 92 30 98 i correu electrònic usav.educació@gencat.cat obert tots els dies i festius. L’atenció implica una activació de l’abordatge comptant amb els centres educatius i fent un treball en xarxa a partir d’un equip referent.

L’USAV disposa també d’un Pla amb àmplia formació i càpsules formatives de prevenció i sensibilització pels docents. Es va crear l’aplicació UsApps per tal d’arribar al màxim de la població.

Representant de centres educatius: Salvador Rovira, llicenciat en INEF, Subdirector de l’Institut Joan Salvat-Papasseit de Secundària i membre de l’ICE i UB:

Ens diu que, fins ara, el treball que inclou els aspectes emocionals dels infants recau sobre la responsabilitat dels professors i caldrien espais curriculars per treballar-ho com a centre, de forma organitzada i amb gradients de prioritats i estructures per a poder observar el moment incipient de l’assetjament i així evitar que avanci.

La importància de canviar “pautes de comportament”: “xivato, (mordassa de l’assetjament)” per “valent”, quan la víctima sap que l’agressor busca el seu “ser” amb la violència per sentir-se més fort.

Intel·ligència emocional: no es tracta que no existeixi la ira, sinó d’aprendre a gestionar-la.

Representant d’Associacions: Carmen Cabestany, presidenta de NACE, membre del grup de treball TEI i ICE de la UB:

A NACE atenen a víctimes d’assetjament, a famílies, i fan formació a col·lectius com professors, pares, tallers amb nens i nenes, ajuden a gestionar centres, a forces de l’ordre, a sanitaris, fan congressos…

Ens parla cruament de la realitat de l’assetjament a Catalunya i ens demostra l’existència de l’entre 225.000 o 280.000 nens/nenes que poden estar patint assetjament a Catalunya, i de la poca atenció que aquests infants estan rebent inclús quan s’autoagredeixen físicament, cosa que ells defensen dient: “El dolor físic emmascara el dolor moral”.

Ens parla del “Decálogo contra el acoso escolar”:

1. Visibilització als centres educatius. (El que no es nomena no existeix). 
2. Conèixer el Pla Educatiu del Centre i el Pla d’Acció Tutorial als centres escolars. Requereix formació per part del professorat.
3. Incorporar de l’Educació Emocional des d’infantil.
4. Obligar a tots els col·legis a tenir un Pla de Prevenció (TEI, per exemple).
5. Conscienciar al professorat.
6. Conscienciar a pares i AMPAS per actuar correctament (víctimes i victimaris).
7. Protocols. No és suficient amb aplicar-los, cal rigor i transparència. Investigació.
8. Promoure campanyes àmplies de sensibilització i formació: “Jo sí que et crec”.
9. Implicar a tots els agents socials: aquest decàleg fou aprovat el febrer del 2020 pel Parlament de Catalunya. Per què no es va implementar? Ara es tornar a plantejar.
10. Fomentar la transparència: nombre de víctimes, nens psiquiàtrics, suïcidis…

Cal tenir present que les autolesions no es consideren importants als hospitals.

La imatge que li arriba a la Carmen sobre USAV està molt desdibuixada i amb poca penetració institucional. Cal aprofundir i ampliar.

NACE Tel. 622 326 237 info@noalacoso.org

Representant de famílies: Belén Tascón, presidenta de l’Associació de Famílies d’alumnes de Catalunya (aFFaC) i col·laboradors amb TEI a l’ICE de la UB:

Com a presidenta de l’aFFaC i la seva representant, constata les dificultats que tant en l’àmbit de centres educatius com de la inspecció davant dels acompanyaments judicials, els pares dels fills que han patit agressions o suïcidis, es van portant a terme. 

La seva queixa es fa patent quan la participació dels pares afectats tenen un espai per poder parlar del seu dolor i les seves experiències de patiment, no només per haver d’acceptar, sense arribar a poder entendre el que va passar amb els seus fills, sinó també la decepció gairebé sistemàtica que l’administració els va proporcionant per la manca de sensibilitat i moltes vegades d’escolta.

Han d’enfrontar-se a la Fiscalia de Menors per obtenir judicis justos per la manca de fermesa davant d’assetjaments per agressions pornogràfiques, ciberassetjament o acomiadament de professors denunciats ja des de fa anys en algunes escoles.

La seva participació en aquesta jornada ens dona la dimensió de l’atenció que en aquests moments les famílies necessiten, reclamen i reivindiquen sense obtenir les respostes adequades. 

I, tot i que Roser Cervera, Subdirectora de la Direcció General de l’alumnat present en aquesta jornada, es posa a disposició dels pares amb la facilitació de les seves dades de contacte, els pares no troben consol.

La 2a taula rodona “Bones pràctiques en prevenció de violència i assetjament escolar”. Amb els participants:

IES Front Marítim de Barcelona a càrrec de:

• Luis Arguedas, director del centre. Ens parla dels eixos fonamentals per abordar la prevenció de l’assetjament, sense donar espai a què s’arribi a generar el conflicte, de més difícil solució, donant coherència a la institució: 

1. Programa Tutoria entre iguals “TEI”: Ensenya a ser: assertiu, amb empatia, a saber demanar i donar ajuda, a reconèixer i recordar dades personals (creadors de vincles), a aprendre a no imposar els nostres criteris i a treballar responsabilitats personals amb comunicació de sentiments i d’emocions.
   
   Els Objectius: sensibilitzar la comunitat educativa; crear referents entre alumnes; desenvolupar la intervenció entre iguals; fomentar l’aprenentatge; reforçar la identitat del centre, etcètera.
   
   
2.  Tutories: Potenciar vincle entre tutor i alumne. Tots els professors són tutors. El lligam entre les famílies és a través de la tutoria. Tothom ha d’estar implicat en el programa.
   
3. Boxes emocionals: Espai de comunicació obert entre la direcció del centre i els alumnes, per disponibilitat de l’adult i per facilitació del temps de l’alumne.

• Xavier Bastos, Orientador del centre i coordinador del Programa TEI, membre del Grup d’Investigació de l’ICE i UB. Ens explica, conjuntament amb l’Elies, l’Aina i l’Aroa (tres alumnes de l’IES Front Marítim) les seves vivències i experiències del Programa TEI:

Tots els nous alumnes disposen d’un “tutor-amic-alumne de dos cursos superiors” amb qui poden parlar i expressar les seves emocions. Si es planteja una agressió per part d’un altre company, la víctima ho parla amb el seu “tutor-amic”, que avisa a l’agressor per dir-li que el que està fent no està permès al centre. Si no fa cas i persisteix la seva conducta, el tutor-amic de la víctima es posa en contacte amb el “tutor-amic de l’agressor” qui li torna a explicar els límits. Si per 3a vegada no modifica la seva provocació, s’avisa al “tutor-professor” perquè canviï la seva actitud i li aclareixi les normes del centre. L’advertirà que, si al 5è avís no reacciona, es prendran mesures (sortir de classe, avisar a la família…), que es creguin oportunes.

Aquesta manera de procedir té l’avantatge de què tant la víctima com l’assetjador estan assabentats que aquestes actituds s’han de revisar i buscar protagonisme per altres mitjans, amb la qual cosa l’agressor pot reflexionar. Té 5 oportunitats de canviar abans de prendre mesures institucionals. Dona espai a la capacitat de “pensar i reparar”: aprendre altres maneres de reaccionar i demanar disculpes. Aspecte bàsic per afavorir la maduresa i la salut mental de l’agressor. 

Els tres alumnes ponents estan molt contents pels beneficis del programa.

Projecte “Manos Naranjas”: Prevenció de la violència en entorns esportius. A càrrec de Javier Perez Aznar, coordinador del Projecte; membre del GT de Bullying i Ciberbullying del COPC; i expresident de NACE.

Ens parla d’un Programa TEI adaptat a un projecte esportiu, portat a terme a l’Acadèmia 675 Vernis Rodríguez de Málaga. El color de la sorra de la pista dona nom al Projecte “Naranja”, i al seu senyal d’identitat. 

Es tracta d’un “reto al acoso” amb nenes/nens de diversitat funcional, on a l’hora que es practica l’esport, se li donen diferents significats a cada un dels dits de les dues mans:

Una mà té conceptualment la temàtica, la violència, l’agressió física, l’exclusió i el ciber-bullying, amb 5 variants cada una d’elles. L’altra mà conceptualitza el coneixement (assetjament, maltractament…), la conscienciació (del que jo i els altres fem), la consciència subjectiva (què he fet), la cooperació (descripció de la dinàmica) i el compromís (personal per generar el canvi).

No és la competició el que es valora, sinó jugar per a ser millors, l’esportivitat. Es treballa la relació, el desenvolupament personal, la mentalitat d’equip i és un exercici de consciència, de compromís i de canvi. La Delegació de protecció a la Infància contempla aquests tipus d’intervenció per Llei.

Jornada coordinada per Alba Mata

Aquesta recopilació ha estat duta a terme per Montserrat Monterde i membres de GTde Bullying i Ciberbullying de la Secció de Psicologia de l’Educació del COPC.