Recentment, la Real Academia Española (RAE) ha inclòs el terme mamitis al seu diccionari (DRAE), definint-la com “Excessiu aferrament a la mare”. Però què diu la ciència sobre l’aferrament?

Tant per a la ciència com per a moltes dones que hem estat mares està clar: l’aferrament és quelcom necessari. Perquè, des del moment en què les mirades s’entrecreuen, es perceben les olors mútues i sorgeixen les carícies pell a pell, múltiples processos tenen lloc en el cos de la dona i de la criatura, que faciliten que la vinculació mare-fill o filla es dugui a terme. Per què? Perquè és necessari per a la supervivència.

Ja des de l’embaràs, el cervell de la dona canvia i es prepara per a rebre al nounat. De fet, d’acord amb una recerca realitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca Mèdica de l’Hospital del Mar, l’embaràs provoca canvis a llarg termini en el cervell de les dones i afecta sobretot a estructures de l’escorça cerebral relacionades amb processos socials (1). Segons les conclusions de l’estudi, aquests canvis generen un avantatge adaptatiu en el procés de maternitat, entre d’altres, per a facilitar a la mare el reconeixement de les necessitats de la seva criatura i per a promoure la seva vinculació. Segons Óscar Vilarroya, un dels autors d’aquest estudi, aquest canvi cerebral “condueix a una especialització per la qual la mare prioritzarà la cura de la seva criatura i la protegirà indefinidament” (2).

La importància de l’exogestació

Per altra banda, Nils Bergman, metge neonatòleg expert en neurociència perinatal, afirma que l’hàbitat del nounat és el cos de la seva mare. Val la pena recordar que l’ésser humà és el mamífer que neix més immadur. Tal com esmenta Bergman, el nounat humà neix amb aproximadament un 25% de desenvolupament cerebral (3). Hauran de passar diversos mesos fins a aconseguir el desenvolupament amb el qual neixen altres mamífers.

Així doncs, a la criatura que neix li queda un llarg camí de desenvolupament i creixement per davant, que idealment hauria de dur-se a terme en un “úter extern” o en exogestació (4). El factor determinant perquè això ocorri de manera adequada és que pugui estar el més a prop possible de la seva mare. Això no només determinarà el seu benestar immediat, sinó que serà part dels fonaments que posteriorment permetran el desenvolupament de la seva cognició social, autoestima, seguretat per a explorar el món, així com la vinculació afectiva amb les altres persones al llarg de tota la vida (5).

Aquest imperatiu biològic de vinculació, aquesta necessitat humana primària, es coneix com a aferrament. John Bowlby va introduir aquest concepte en la dècada dels 50 (6) i va ressaltar que l’aferrament contribueix a la supervivència física i psíquica, generant seguretat i facilitant el coneixement del món. Bowlby va remarcar la importància d’una experiència íntima, continuada i càlida, entre la mare i la seva criatura, on tots dos trobin plaer i satisfacció. Així mateix, va advertir que no fer-ho pot tenir efectes a curt i llarg termini en la salut mental del nen o la nena (5).

“Comprendre la importància d’aquesta vinculació és importantíssim, ja que la dona que recentment ha donat a llum pot trobar-se en un període d’alta vulnerabilitat física i mental”

Recordem que la freqüència mundial de la depressió postpart materna fluctua entre un 10% i un 20% segons alguns autors, que almenys un 8,5% de les mares desenvoluparà un o més trastorns d’ansietat en l’etapa postpart i que la prevalença de la psicosi postpart és d’1 o 2 de cada 1.000 naixements (7). Per aquest motiu, una xarxa de suport familiar, de salut pública i social, és imprescindible per a fomentar el benestar de la mare i facilitar el vincle i aferrament amb la seva criatura (8).

L’aferrament excessiu no existeix

Creiem que no existeix l’aferrament excessiu a la mare, sinó la necessitat biològica de supervivència per mitjà de la vinculació. La RAE, de forma molt desafortunada, ha inclòs un terme que s’utilitza en sentit pejoratiu per a donar significat a un fenomen completament normal i necessari i, per això, llancem una pregunta:

“Què és el que la RAE considera excessiu i sota quin paràmetre?”

És com a mínim descoratjador que, en lloc de fomentar la normalització de la cura, l’atenció i l’afecte de les mares cap a les seves criatures, s’utilitzi un concepte com és l’aferrament de manera indiscriminada i simplista. Les mares ja ho tenim prou difícil per a defensar el que és nostre per dret propi en una societat en la qual frases com “L’acostumaràs als braços”, “Plorar li va bé per a desenvolupar els pulmons”, “Aquesta nena està enmadrada”, etc., es llancen sense consideració.

És vital entendre que comentaris com aquests i tants altres minven la seguretat de les mares, que poden arribar a sentir culpa si agafen a les seves criatures en braços, que senten la necessitat de justificar-se quan van a consolar el plor del seu bebè o a satisfer les seves necessitats. Se’ls fa creure que estan fent una cosa incorrecta, quan el que senten és la natura en acció. Deixem que les mares segueixin el seu desig matern i fomentem que les seves criatures s’aferrin a elles.

Lamentem que la RAE, des d’una posició de privilegi, llanci un missatge que desmoralitza a tantes mares que de manera justificada tenen la necessitat d’aferrar-se a les seves criatures. De manera recíproca, les criatures necessiten aferrar-se a les seves mares per a garantir la seva supervivència.

Nils Bergman esmenta que la provisió de cures per part dels professionals de la salut a les mares i a les seves criatures hauria de centrar-se en promoure que tots dos romanguin junts. Això comença en el naixement, per mitjà del contacte pell amb pell, i continua construint-se en el manteniment de la unió de la diada (9). Considerem que no és només una responsabilitat dels professionals de la salut sinó la societat en general.

“Respectar i promoure l’establiment d’un aferrament segur entre la mare i la seva criatura és vital per a la salut mental i benestar de tots dos, en el present i en el futur”

Finalitzem aquesta reflexió citant a  Ibone Olza, psiquiatra infantil i perinatal, mare i activista:

“Quan som capaços de nomenar i veure l’amor dels bebès per les seves mares, tota la interpretació que fem de la seva conducta canvia. Podem comprendre la seva alegria i el seu benestar profund quan la seva mare està feliç i igualment enamorada del bebè. Entenem per què volen estar sempre prop d’ella, si pot ser en contacte amb la seva pell. Si ens posem en el lloc del bebè enamorat i intentem veure el món des d’aquí, tot es percep molt diferent”. (10)

Bibliografia

1.	Hoekzema, E., Barba-Müller, E., Pozzobon, C., Picado, M., Lucco, F., García-García, D., Soliva, J. C., Tobeña, A., Desco, M., Crone, E., Ballesteros, A., Carmona, S., & Vilarroya, O. (2017). Pregnancy leads to long-lasting changes in human brain structure. Nature Neuroscience 20, 287–296. https://doi.org/10.1038/nn.4458

2.	Gallardo, A. (2017). La Maternidad es cerebral El Periódico Extremadura
https://www.elperiodicoextremadura.com/sociedad/2017/04/09/maternidad-cerebral-44305616.html

3.	Bergmann, N. (2005). El modo canguro de tener al bebé. Sextas Jornadas Internacionales sobre Lactancia, París, marzo 2005.

4.	Narvaez, D. (2018, 15 de septiembre). La necesidad de  exterogestación y su relación con la inteligencia humana. Salud Mental Perinatal. https://saludmentalperinatal.es/2018/09/15/la-necesidad-exterogestacion-relacion-la-inteligencia-humana/

5.	Moneta. M. E. (2014). Apego y pérdida: redescubriendo a John Bowlby. Revista chilena de pediatría, 85(3), 265-268. http://dx.doi.org/10.4067/S0370-41062014000300001

6.	Barg, G. (2011). Bases neurobiológicas del apego: Revisión temática. Ciencias Psicológicas, 5(1), 69-81.  http://www.scielo.edu.uy/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1688-42212011000100007&lng=es&tlng=es

7.	Ramírez, E. (2020). Psicología del posparto. Editorial Síntesis.

8.	Martínez, M. (2022, 21 de septiembre). Tu cerebro después de ser madre. Salud Mental Perinatal. https://saludmentalperinatal.es/2022/09/21/tu-cerebro-despues-de-ser-madre/

9.	Bergman, J., & Bergman, N. (2013). Whose Choice? Advocating Birthing Practices According to Baby's Biological Needs. The Journal of perinatal education, 22(1), 8–13. https://doi.org/10.1891/1058-1243.22.1.8

10.	Olza, I. (2022, 26 de diciembre). Nacemos Enamorados (Palabra de Madre). Ibone Olza. https://iboneolza.org/2022/12/26/nacemos-enamorados-palabra-de-madre/