Quan el valor a la vida és el denominador comú d’una reunió

Reflexió i pràctica

Fa uns dies tres membres de la Junta de la Secció de Psicologia de la Mobilitat i de la Seguretat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) ens vam reunir amb el Sr. Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit (SCT)) i el seu equip. Aquesta reunió dona continuïtat a trobades anteriors on la finalitat es va focalitzar a presentar noves propostes de millora, fer el seguiment de projectes presentats amb anterioritat, compartir inquietuds i formes de fer per reduir els sinistres de trànsit i millorar la mobilitat segura i sense accidents. Per la nostra banda, des d’un tarannà que té com a línia base la psicologia relacionada amb el factor humà, la mobilitat i la seguretat, i des del Servei Català de Trànsit una visió més institucional que s’emmarca (com és d’esperar) en la normativa, les ordenances, els decrets…


A priori pot semblar que aquests dos paradigmes i maneres tan diferents (psicologia i normativa legal) d’abordar una realitat com és la lluita per reduir els accidents de trànsit, pugui ser un inconvenient que dificulti el clima i la dinàmica d’una reunió on la possible procedència dels actors que hi participen pot ser tan dissimilar.
Sigui com sigui, els eixos fonamentals que vam plantejar a la trobada van ser els següents:

1. Sobre els cursos de sensibilització i reeducació viària per a conductors i conductores infractors:

a) Per conèixer eficientment les debilitats i fortaleses de la formació i millorar la nostra intervenció, com a professionals de la psicologia en el cursos del permís per punts, li manifestem al director Sr. Lamiel que es fa imperatiu el tenir informació sobre l’estat de la qüestió: perfil de les persones reincidents (alcohol, drogues, velocitat, distracció…), quantitat de persones que han fet aquests cursos més d’una vegada, quin tipus de perfil mostra més reincidència en persones repetidores dels cursos… No necessitem saber dades personals dels infractors i infractores, però sí percentatges i dades estadístiques.

b) Seguint en els cursos de sensibilització i reeducació viària, manifestem al SCT la nostra preocupació per les persones reincidents en aquests cursos, persones que han passat per aquests cursos 2, 3, 4 o més vegades. Creiem que el tractament de sensibilització i reeducació que s’aplica en els cursos del permís de conduir és efectiu per a la majoria de conductors i conductores infractors que assisteixen a aquests cursos. Però és evident que hi ha un percentatge d’aquestes persones que mostren resistència al canvi. Aquesta realitat ens fa pensar que, per a aquests casos, hem de posar en marxa un altre tipus d’intervenció. En aquesta nova programació de tractament… Si volem aconseguir un canvi de comportament, la figura del professional de la psicologia ha de ser clau, doncs la intervenció ha de centrar-se més en la psicologia singular de la persona infractora reincident. El programa podria ser, en inici, per grups de teràpia reduïts (4-6 persones amb el mateix perfil de risc) i en els casos de resistència extrema al canvi el tractament psicològic hauria de ser individual.

c) Una altra de les qüestions plantejades sobre el permís per punts té a veure amb la implementació de l’ “INTERROMPUT” en la qualificació d’APTE o NO APTE. Actualment la qualificació, que ens permet el programa informàtic del GECU, és APTE o NO APTE. Donat el cas d’un alumne sobre qui puguem tenir dubtes en la seva qualificació sigui, per posar un exemple, que necessitem una exploració externa més exhaustiva (psicològica, psiquiàtrica, neurològica…), actualment ens és impossible deixar l’expedient interromput d’aquesta persona en particular, ja que únicament tenim les opcions d’APTE o NO APTE. Tampoc ho podem deixar sense qualificar perquè llavors el programa no emet cap dels certificats de la llista d’alumnes.

2. Un altre dels punts tractats està relacionat amb la implementació de les autoescoles de qualitat (AeQ). Hem plantejat la necessitat d’integrar la figura del psicòleg o psicòloga en els cursos de seguretat viària que s’imparteixen a les autoescoles de qualitat, on es treballa el model de canvi d’actituds dissenyat per l’equip ERESV de la UAB. Es proposa fer un grup de treball per continuar la implementació i la millora de les AeQ.

3. També vam proposar revisar i millorar els protocols d’intervenció associats a  les funcions dels i les professionals de la psicologia en els centres de reconeixement de conductors, ja que pensem que les proves psicomètriques que avaluen les capacitats i aptituds de les persones conductores s’han d’actualitzar i, a més a més, afegir altres tipus de proves que avaluïn les actituds d’aquestes vers la conducció segura.

A mesura que avançava la reunió, de seguida vam percebre que, entre les divergències i dificultats que ens poguéssim trobar en la demanda de les nostres propostes i la resposta per part del Servei Català de Trànsit de poder atorgar allò que volíem aconseguir, existia un denominador comú d’unitat entre tots nosaltres… “Reduir el nombre de víctimes d’accident de trànsit i donar valor a la vida, que és el millor regal que algú ens ha pogut fer”.

El resultat de la reunió va ser molt satisfactori, ja que el Sr. Lamiel i el seu equip es van mostrar molt receptius i interessats per les nostres propostes. Suposo que és fàcil mantenir la cordialitat i l’empatia quan totes les persones que participen en una reunió comparteixen el mateix objectiu: “Reduir els sinistres de trànsit i aconseguir una mobilitat segura i eficient”.
Amb la força i la perseverança de tots ho aconseguirem.


Sebastià Sánchez Marín
President de la Secció de Psicologia de la Mobilitat i Seguretat del COPC.

Compartir

Loading…

Something went wrong. Please refresh the page and/or try again.

Comenta l'article