Des de quan sents aquesta passió per la cultura?

El cinema va formar part de la meva vida des de ben petitet. Recordo anar a les dobles sessions de cinema que feien al meu poble, L’Espluga de Francolí, i adonar-me que el que veies a la pantalla et removia coses que tenien a veure amb tu i el teu voltant. I a partir d’aquí, la passió va començar a créixer. Per un cantó, volies veure’t reflectit en algun personatge i, per l’altre, en les persones que havien transmès allò amb una pel·lícula o obra.

I vas arribar a ser president de la Comissió de Cultura del COPC.

Sí, durant els meus anys a la Junta de Govern. Ara en soc membre i participo en totes les activitats que puc, bé sigui plantejant-les o bé duent-les a terme directament, per a ajudar la Comissió a impulsar la cultura com a mitjà per a treballar en els diferents àmbits de la psicologia, i establir-hi ponts.

Com va néixer la idea de fer un festival de curtmetratges sobre salut mental?

Tot va començar parlant de cinema amb una companya administrativa de la Delegació de Tarragona, que ara ja no hi és. Vam comentar que seria una bona proposta fer un festival que treballés amb els curts perquè, quan jo anava al cinema de petit, els curts es passaven entre NO-Dos, eren habituals, i ara al cinema no tenen lloc. I jo creia que eren molt potents perquè, en un màxim de 20 minuts, amb paraules o sense, els curts poden transmetre un munt de coses que et poden fer pensar, reflexionar i canviar la teva manera de veure la vida.

Per què a Tarragona i Reus?
Perquè jo era el president de la Delegació i vam fer aquesta aposta a Tarragona, tot i que des de sempre vam plantejar que havia de tenir més abast que el territorial i beneficiar tots els col·legiats i col·legiades. Jo havia treballat a la universitat com a docent fent jornades sobre psicoanàlisi i cultura (teatre, cinema, literatura), i quan vaig plantejar als companys de la Junta Rectora el tema dels curts, van acollir la proposta amb molt d’interès.
Més tard, en pandèmia, com hi havia restriccions d’aforament, vam plantejar passar els curts també a Reus. De fet, ja havíem tingut contacte amb l’Ajuntament de Reus –amb una de les regidores de benestar social, la Montse Vilella que és psicòloga precisament– i immediatament ens van respondre positivament i s’hi van implicar a fons. La pandèmia va ser una bona excusa.

Què podem aprendre veient un curt o una exposició que no puguem aprendre a la consulta del psicòleg?

No res. O tot! En un espai cultural, el que notes és el mateix que hauries de notar quan hi ha alguna intervenció per part del/la professional a la consulta, que és que alguna cosa et toca, et remou i et fa tremolar. Si això passa, sigui a la consulta sigui davant d’una pantalla o d’una pintura o una peça musical, és el millor que hi pot haver i pot tenir una funció terapèutica.
Recordo un pacient de quan jo treballava a l’hospital psiquiàtric que era brossaire, i ell m’explicava que portava tot el dia els cascos amb música i que, quan sentia l’Adagio d’Albinoni, això el feia viure mentre feia la seva tasca. M’ho deia plorant.

Què pot fer la cultura per la nostra salut mental?
Si som capaços d’acollir-la, pot despertar-nos. Hi ha una frase que diu que l’educació és la millor arma de construcció massiva. I per mi la cultura és el mateix: una arma, en el sentit constructiu, que et permet despertar alguna cosa que fa que puguis obrir els sentits i que vegis la vida des d’un altre prisma.

El festival també dedica molts esforços a l’educació.

Primer tenim dues seccions dedicades: Educurt, pels centres educatius de tot l’Estat espanyol, i Educurt Exprés, per centres de tot Catalunya que puguin animar els seus alumnes a venir a fer un curt en 48 hores, la qual cosa permet impulsar el treball en equip i la creativitat, entorn el tema de la salut mental, entenent que no és només psicopatologia o malaltia, sinó tot el que té a veure amb els sentiments, amb els pensaments i amb les relacions en els diferents àmbits de la persona: familiar, laboral…

Després, amb els curts que tenim, anem als centres educatius durant tot l’any i escollim 2 o 3 curts per debatre’ls i per parlar del que és la salut mental amb els joves.

I aquest serà el tercer any que a l’Hospital de Sant Joan, on jo treballo, organitzem pels alumnes de Reus projeccions a l’hospital, i això ens permet veure com entén el jovent la salut mental, quines són les seves necessitats. Veus gent sortir de la sala perquè un dels curts els toca molt, altres que acaben dient “amb això s’ha de fer alguna cosa”, i creiem que ajudem als docents escoltar el que diuen els alumnes. El taller es diu “Psicurt, un pont entre el cinema i la psicologia”.

Quines reaccions heu vist?

Que els alumnes s’apropin i et diguin “m’ha tocat molt aquest curt” o “aquesta és la meva situació personal” o “m’ha fet pensar que igual necessito demanar suport no només a la família i les amistats, sinó també a un professional de la psicologia”.

I és curiosa també la reacció d’alguns docents, sobretot quan veuen plorar els alumnes: “Vols dir que aquest curt era adient pels alumnes?”. I jo els responc: “Sí, si els remou és que és adient”.

El pròxim octubre ja celebrarem l’edició número 8! En quin moment diries que està el festival?

És un festival que està molt consolidat. A mi a Tarragona em veuen pel carrer i em pregunten “Què, com ho tenim aquest any?”, fins i tot si em veuen en altres festivals! Els ajuntaments de Tarragona i Reus estan molt implicats en la seva organització, tenim la sort de tenir el suport del Departament de Salut de la Generalitat, i els centres educatius ens demanen aquesta activitat perquè consideren que val molt la pena. També des de l’Espai Jove Kesse de Tarragona, amb el qual vam començar a col·laborar el 2022, ens han demanat que, si us plau, comptem amb ells cada any. El Psicurt té un arrelament i un prestigi. La gent ho espera cada any.

Quin diries que és el moment més màgic que has viscut al Psicurt en aquests 8 anys?

Per mi un moment màgic és quan un creador o creadora que acaba de guanyar un premi et diu que ell o ella no hauria pensat mai que el seu curt pogués estar tan relacionat amb la salut mental, però quan veu el que nosaltres podem treballar i transmetre a través de la seva obra veu que la seva feina anava més lluny del que es pensava. Alguna persona fins i tot m’ha dit que això “li ha fet tornar a sentir-se viu una altra vegada”.

Ens pots avançar algunes novetats del pròxim Psicurt que se celebrarà a l’octubre?

Sé que dels curts que hem rebut n’hi ha alguns que parlen de les xarxes socials. Aquest tema pot sortir. I si l’any passat ja vam introduir les exposicions fotogràfiques, enguany tindrem una obra de teatre, “No m’oblideu mai”, que parla del suïcidi infantojuvenil, i que creiem que, donades les circumstàncies i les darreres notícies, és un bon moment de treballar aquest tema i seguir insistint. També estem pensant en introduir dansa…

Pot acabar sent un festival multiformat?

Jo, com a director tècnic, crec que seria el que s’hauria d’aconseguir. Pensa que és un festival de curtmetratges que ja comença amb un llargmetratge! Si pensem que la creació artística i en donar importància a la cultura, hauria de poder encabir-se tot, si no en els 4 dies que dura el festival, si entre la resta d’activitats “paral·leles”. Per mi, fins i tot podríem canviar el nom en un moment determinat. Es podria dir Psicu(A)rt!

De què us sentiu més orgullosos fins ara?

De la resposta del públic, des de la 1a edició quan encara no havíem fet ni difusió. I del que menys és que, de 17.000 psicòlegs i psicòlogues col·legiats, només 40 0 50 a tot estirar vinguin cada any al festival. Aquesta seria una de les assignatures pendents, i des del COPC hem de fer força, des de totes les Delegacions.

Com t’imagines el Psicurt en 5 anys?

1. Amb la participació de molts col·legiats i col·legiades dient “Ei, necessitem venir i fer servir aquests curts”, també des d’altres territoris, que s’impliquin per parlar-hi als instituts.
2. Internacional amb curts de l’estranger, en altres llengües, el que implicaria tenir un pressupost més gran per poder convidar tots els finalistes. I que altres col·legis de l’Estat espanyol s’interessessin i hi puguin participar o replicar el model.
3. I no només la nostra professió s’ha fet seu el festival, sinó que ha pogut arribar a totes les altres professions socials, educatives i sanitàries.

Per què no ens podem perdre el pròxim Psicurt?
Perquè salut i cinema van lligats. Perquè, com va dir el Lluís Homar, “la cultura és l’aliment de l’ésser i de l’ànima” i sorgeix de la necessitat personal d’algú de transmetre alguna cosa que amb ell li ha mogut, per tant és difícil que no ens pugui interessar. I perquè trobareu curts que us emocionaran tant que us vindran ganes de compartir. Una recomanació: veniu amb algú!

La 8a edició del Psicurt se celebrarà a Tarragona i Reus del 5 al 8 d’octubre de 2023. Trobareu tota la informació actualitzada en aquest enllaç.