El passat dia 26 d’abril, i convocats des de la secció d’Alternatives per a la Resolució de Conflictes (ARC) del COPC, representants de diversos col·legis professionals de Catalunya es van trobar a la sala d’actes del nostre col·legi per a analitzar la idoneïtat de la nova proposta de llei Proyecto de Ley de medidas de eficiencia procesal del serviciopúblico de Justicia, que es debat actualment al Congrés dels Diputats.

A la taula de benvinguda, Marta Martínez, degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa; el degà del col·legi, Guillermo Mattioli; la directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Govern de la Generalitat de Catalunya, Imma Barral; i el president de la Secció ARC del COPC, Javier Wilhelm, van reflexionar sobre la importància d’aquesta iniciativa legislativa pel món de la mediació com a oportunitat per a la ciutadania, i l’impuls que des del COPC es vol donar com entitat plural i oberta a totes les persones mediadores.
Després de la benvinguda, es va constituir el cercle de diàleg, amb 14 representants de col·legis professionals, consells territorials de l’advocacia, la directora del Centre de Mediació de Catalunya, Elisabeth Saltor, el Grupo Europeo de Magistrados por la Mediación (GEMME), l’Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya (ACDMA), la Conferència Universitària Internacional per a l’Estudi de la Mediació i el Conflicte (CUEMYC) i la xarxa d’universitats iberoamericanes sobre l’estudi i la formació de la mediació.


Conclusions
Algunes de les principals conclusions del cercle de diàleg que es va constituir per al debat, van ser les següents:
La llei d’eficiència processal suposa un gran canvi de paradigma cap a una cultura de la pau. Ara cal saber si a Catalunya tindrem els recursos per aplicar-la.
És imprescindible donar més protagonisme a la prevenció, convertir aquesta llei en polítiques públiques i fer pedagogia als advocats/ades de l’Administració.
Cal que es legisli tenint en compte la Mediació, que estem units des dels col·legis professionals, i que focalitzem forces en crear una llei d’eficiència processal evolutiva.
Tot i suposar una oportunitat, el nou text legislatiu no garanteix els mitjans ni l’estratègia que hauria de permetre una veritable implementació de la pràctica de la mediació en l’àmbit civil i mercantil.
A més, des de l’Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya, l’ACDMA, Marion Hohn va voler destacar que la situació de la justícia a l’Estat passa per un moment crític, i que aquesta llei hauria de permetre una aposta decidida per la mediació i la cultura de la pau, sense la qual la justícia va al col·lapse. Però per a fer-ho possible cal una aposta decidida estratègica i amb Mitjans. Francesca Ferrari, del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, va destacar que la mediació queda molt diluïda en el text de la llei, i es parla d’una figura massa indefinida, cosa que no veu positiva per a la pràctica de la mediació.

Des de l’Advocacia, la seva responsable a les Terres de l’Ebre, Marta Martínez, va voler subratllar la necessitat del canvi de paradigma, del litigi a la negociació; va voler defensar competències de la Generalitat que es podrien veure afectades per la nova llei estatal, i va insistir que la ciutadania tampoc està preparada per a la pràctica de la mediació.
Des de la Secció ARC del COPC, es va aprofundir els reptes que porta aquesta nova llei pel que fa a l’oportunitat que representa davant l’agenda 2023 d’accés a la justícia. I el dinamitzador del cercle, Javier Wilhelm, va voler afegir que les lleis no resolen els problemes d’accés i eficiència de la justícia, sinó que el que calen són veritables polítiques públiques que apostin, amb recursos i formació, la pràctica de la mediació. Les lleis marquen fites, un abans i un després, però després cal desenvolupar-les. I aquest és el repte i alhora l’oportunitat d’aquesta nova norma.

Connie Capdevila, en representació del COPC, va explicar que “Més enllà de la Llei, existeix el compromís de l’agenda 2030 de desenvolupament sostenible, dissenyada per l’ONU, que també parla d’aspectes que ens ocupen. Per exemple, l’objectiu 16.3 parla de facilitar l’accés a la justícia per a tothom”.
Així, vam assistir a un cercle obert, de diàleg, on també van participar professionals i estudiants de mediació que van ser part molt activa del debat, i que van reblar idees com la necessitat d’autoresponsabilitzar-se socialment i individualment en la resolució de conflictes, o la de crear un col·legi professional de mediadors, per tal de regular la professió i dotar-la de força professional real.


Al final de la sessió, Rafael Llinàs, psicòleg i mediador a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, va resumir i destacar les idees claus de la trobada, i Aida Marzo, directora de projectes d’acció comunitària i mediadora de conflictes i igualtat de gènere, va fer el tancament de la trobada, recollint les emocions que s’havien manifestat durant el cercle de diàleg envers la mediació i el futur d’aquesta.
Des de l’organització de la jornada, volem agrair la participació i implicació en un debat tan fructífer de les següents entitats:
- Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
- Centre de Mediació de Catalunya
- Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya
- Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
- Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Catalunya
- Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
- Conferència d’Universitats per a l’Estudi de la Mediació i el Conflicte
- Grupo Europeo de Magistrados por la Mediación
- Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
- Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya
Secció d’Alternatives per a la Resolució de Conflictes (ARC) del COPC.
Comenta l'article