Per Pau Martínez Farrero
[Lee el artículo en castellano]
A la guerra de Ucraïna, com en tots els enfrontaments armats, els rics posen les armes i els pobres posen els morts (1). Els ciutadans russos no poden manifestar-se per demanar la Pau, perquè si ho fan, són empresonats i una vegada dintre, ja no saben quin serà el seu destí (2). A Europa sí que podem manifestar-nos per demanar la Pau a Ucraïna, però pocs ho han fet (3).
Res a veure amb les grans manifestacions en contra de la invasió d’Iraq l’any 2003, que van aplegar milions de ciutadans arreu del món (4). També és veritat que després de caure les primeres bombes sobre terra iraquià, els manifestants van començar a disoldre’s. Aquesta va representar la primera victòria de la invasió d’Iraq, perpetrada per tres innombrables que el Tribunal internacional de la Haia no ha perseguit mai (5, 6, 7, 8).
Dintre d’un parell de segles, quan cerquin una fotografia que resumeixi el drama dels immigrants sud-africans i dels refugiats que han mort ofegats a la Mediterrània al segle XXI, segurament trobaran aquella feta l’any 2000 a Tarifa, Cadis, que mostra una parella de banyistes sota un para-sol, davant el cadàver d’un noi subsaharià ofegat en naufragar la pastera amb la qual volia arribar a Europa (9). O bé, la fotografia del cadàver d’Alan a la sorra d’una plaja de Turquia, el nen que va morir ofegat al mar quan ell i la seva família fugien de la guerra de Síria l’any 2015 (10). Quan els nostres descendents contemplin aquestes fotografies segurament es preguntaran: I els nostres avantpassats, què feien quan tot això passava?
“Què feien quan tot això passava?” és la pregunta que molts segueixen formulant-se per entendre la passivitat dels ciutadans alemanys a l’època del nazisme, quan els seus veïns eren assenyalats com a jueus, gitanos, homosexuals o discapacitats, i com a conseqüència, perseguits, empresonats i assassinats (11, 12).
A Rússia els ciutadans estan obligats a callar. A Europa ho fem per iniciativa pròpia. I tard o d’hora la Història ens passarà la factura.
Referències 1. “El moviment del cossos celestes ha esdevingut més clar, però per al poble, els moviments dels poderosos continuen essent incomprensibles.” En Bertol Brecht (1997), Galileo Galilei (1949), Barcelona: Edicions de 1984, pàg. 197. 2. Guardian staff and agencies, 22.09.2022, Russia protests: more than 1,300 arrested at anti-war demonstrations, The Guardian. https://www.theguardian.com/world/2022/sep/22/russia-protests-more-than-1300-arrested-at-anti-war-demonstrations-ukraine (Vist per última vegada, 18/04/2023). 3. Redacció, 24.02.2023, Manifestacions per tot el país contra la guerra d’UcraÏna en el primer aniversari de la invasió russa. Vila Web. https://www.vilaweb.cat/noticies/manifestacions-pais-guerra-ucraina-invasio-russa/ (Vist per última vegada, 18/04/2023). 4. Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq. Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manifestacions_mundials_contra_la_guerra_d%27Iraq&oldid=31264179 (Vist per última vegada, 18/04/2023). 5. Sobejano Agustín , DR., 16.03.2023, Veinte años después de la foto del Trío de las Azores, Elplural.com https://www.elplural.com/politica/internacional/veinte-anos-despues-foto-trio-azores_307707102 (Vist per última vegada, 18/04/2023). 6. Chomsky compara la invasió d’Ucraïna amb la d’Iraq. Vegeu: Baroud, R., 03.07.2022, Chomsky on the Root Causes of the Russia Ukraine War. Kashmirreader. https://kashmirreader.com/2022/07/03/chomsky-on-the-root-causes-of-the-russia-ukraine-war/ (Vist per última vegada, 18/04/2023). 7. Pel que sembla, envair un país donant com a motius arguments que són mentides, violant la Carta de les Nacions Unides i causant desenes de milers de morts i desplaçats, no es pot considerar un Crim contra la Humanitat. Vegeu: Invasión de Irak de 2003. Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Invasi%C3%B3n_de_Irak_de_2003 (Vist per última vegada, 18/04/2023). 8. No es d’estranyar que el Tribunal Internacional de la Haia sigui motiu de burla en països que no pertanyen a la OTAN. Vegeu: Pjotr Sauer, 14/03/2023, Russia says it does not recognise Hague court amid reports of arrest warrants, The Guardian. https://www.theguardian.com/world/2023/mar/14/russia-says-it-does-not-recognise-hague-court-amid-reports-of-arrest-warrants (Vist per última vegada, 18/04/2023). 9. Bauluz, J., 06.11.2020, 20 años después, ¿hemos cambiado?, lamarea.com. https://www.lamarea.com/2020/11/06/20-anos-despues-hemos-cambiado/ (Vist per última vegada, 18/04/2023). 10. Rovira, J., 04.09.2015, Què fem amb aquesta foto?, Report.cat, Setmanari d’anàlisi de periodisme i comunicació. https://www.report.cat/que-fem-foto-nen-siria-refugiat-ofegat/ (Vist per última vegada, 18/04/2023). 11. Ministerio de Educación de la Nación Argentina, Julio de 2010, Holocausto, Preguntas, respuestas y propuestas para su enseñanza, 2ª Edición. http://www.bnm.me.gov.ar/giga1/documentos/EL005100.pdf (Vist per última vegada, 18/04/2023). 12. El asesinato de los discapacitados, Enciclopedia del Holocausto. https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/the-murder-of-people-with-disabilities (Vist per última vegada, 18/04/2023
Comenta l'article