“Ha arribat el moment d’obrir les portes i parlar amb naturalitat de tots els sentiments dolorosos que la maternitat i la paternitat generen”. Aquesta frase de la contraportada del llibre Mi hijo me cae mal és una invitació a parlar d’un tema tabú, molt poc acceptat i políticament incorrecte: sentir que no ens agraden els nostres fills o filles. I ens proposa posar-hi paraules i consciència, com a primer exercici necessari per a tractar de millorar aquesta dura situació, molt més freqüent del que es pensa.

Així, al llarg del llibre i de la mà de Tarrés, afrontarem preguntes com: realment em pot caure malament el meu fill/la meva filla?, soc mala mare o mal pare per sentir-me així?, com he arribat fins aquí?, soc l’únic/a?, serà així per sempre? Preguntes que, segons l’autora, ens serviran de guia per a trobar el nostre propi camí com a mares i pares.

El llibre, que la psicòloga dedica als seus dos fills, als seus pares i les seves companyes del Grup de Treball Intel·ligència emocional del COPC, està dividit en 10 capítols que ens condueixen des de l’acceptació del problema al seu afrontament, passant per diferents valoracions -és només una mala ratxa o un sentiment enquistat?, quant té a veure amb les nostres expectatives poc realistes?, realment ens cau malament o és que ens fa veure aspectes de nosaltres mateixos?- i, finalment, quan cal buscar un o una professional.

Aquí trobem reflexions, anàlisis i petites activitats pràctiques que ens ajudaran a trobar l’origen, els motius d’aquesta difícil relació. “Les causes poden ser molt variades: des d’un decalatge entre expectatives i realitat, fins a un nen o nena que no accepta l’autoritat, contesta malament a tot i vol que fem el que ell vulgui”.

“Després d’anys de paciència infinita intentant educar els teus fills, quan sents que no pots més, cal seure, meditar i tractar de capgirar la situació”

I també trobem pautes per ajudar a millorar la situació: valorar el grau del problema, fer llistes del que ens molesta i per què, empatitzar amb el nen o la nena… “En molts casos la solució passarà per ignorar totalment alguns dels seus comportaments, no caure en la provocació ni en el joc de lluita pel poder, mantenint-nos ferms sense deixar de dialogar, intentar veure què els preocupa o què els està succeint. Preneu-vos un refresc en un lloc tranquil, aneu a passejar i escoltar-vos”, recomana l’experta.

“Vull ajudar aquests pares, mares i àvies perquè no se sentin tan malament respecte del que estan sentint o pensant, i puguin millorar la relació amb les seves criatures. Fer que la gent que tingui aquest problema sàpiga sortir d’aquest pou”.