S’inaugura un monument a Okjokull, la primera glacera d’Islàndia perduda pel canvi climàtic a l’oest d’Islàndia el 18 d’agost de 2019. Jeremi Richard / AFP

Autora: Susanna Tres Coca
Psicòloga sanitària i psicoterapeuta, colegiada número 9196
Membre del Grup de Treball Psicoanàlisi, cultura i societat
Membre de la Climate Psychology Association

Cada vegada ens trobem més persones amb angoixa davant el desastre ecològic causat per l’escalfament global i les catastròfiques perspectives de futur. Aquesta preocupació se l’anomena ecoansietat o dol climàtic i es caracteritza per la presència de sentiments de ràbia, por, desesperança, tristesa i culpa causada per la crisi climàtica (Coffey, 2021). Fa uns anys la patien els científics que coneixien bé les dades, però ara que les pitjors previsions s’estan complint (IPCC, 2023), molta més gent està experimentant els efectes negatius del canvi climàtic sobre el mateix benestar i supervivència (Berry, 2010). Sobretot infants i joves, un col·lectiu especialment vulnerable davant d’aquesta crisi. Com a professionals de l’ajuda és molt important que puguem entendre a fons les característiques d’aquest malestar. I això no és tot, hem d’anar més enllà i assumir el desafiament que suposa per la humanitat enfrontar-se amb la crisi climàtica.

Imatge Jeremi Richard / AFP

L’ ecoansietat és una reacció a un problema real i complex, l’extinció de la vida com la coneixem, deguda al canvi climàtic antropogènic. Una realitat sens dubte traumàtica que pot bloquejar la capacitat d’elaborar i reaccionar. Des de la psicoanàlisi s’ha estudiat com la ment es protegeix de tot allò que la pot desestabilitzar amb mecanismes com la negació, com quan minimitzem la gravetat de la situació, o la dissociació, com quan acceptem que és greu però seguim vivint com si no ho fos. També podem projectar la culpa a altres grups de persones o idealitzar que la tecnologia o els diners ens salvaran. Tal com explica Weintrobe (2013, 2021), molts de nosaltres vivim en una bombolla climàtica, que, per una banda, ens dona certa sensació de tranquil·litat, però, per altra, ens deixa apàtics, impotents i vulnerables.

En aquest sentit, l’ecoansietat és considerada com una reacció apropiada que ens alerta d’un perill que requereix reflexió i acció immediata. En una enquesta publicada a la revista The Lancet Planet Health (Hickman, 2021), realitzada a joves de diferents països, mostra que una proporció molt alta expressa una preocupació extrema pel canvi climàtic, a més d’un sentiment de traïció cap als governs al càrrec. Quan els joves fan afirmacions com “tenim un futur molt negre” o “no vull tenir fills en un món sense esperança”, hem de considerar si ho interpretem com un símptoma d’una neurosi, a esquenes de la problemàtica ecològica, o ho validem en el context planetari en el qual vivim. El setting terapèutic està immers en una comunitat social global, i no podem col·lusionar amb estratègies que neguen el problema.

Per il·lustrar tot això, considerem un cas concret. La Rosa és una dona de mitjana edat que ve a consulta per símptomes d’ansietat que relaciona amb la mort recent de la seva mare, així com problemes laborals i econòmics. També està preocupada pel canvi climàtic i s’angoixa pensant en el món que hauran de viure els seus fills, que ara tenen 7 i 10 anys. Coincideix que no surt a fer esport perquè aquest estiu s’ha cremat una part del bosc per on hi anava, i això la fa sentir molt trista. Explica que no es pot treure del cap les imatges d’un documental que va veure fa unes setmanes sobre el desgel dels casquets polars i l’impacte que està tenint i tindrà a escala planetària. Quan anem aprofundint en la seva història familiar, veiem com les seves pèrdues així com una situació actual estressant, la fa ressonar amb el dolor del planeta.

A través de la comprensió completa del patiment de la Rosa podrem començar a ajudar-la. Les pèrdues no elaborades que està experimentant fan emergir en la Rosa una ansietat catastròfica que limita la seva capacitat de pensar i actuar. Les pèrdues relacionades amb el canvi climàtic com la del bosc on va a fer esport o la d’un món habitable, cal que siguin integrades en el tractament de les altres pèrdues biogràfiques. El procés terapèutic de la Rosa ha de contemplar un dol relacionat amb el canvi climàtic que ajudi a acceptar millor aquestes pèrdues i a desenvolupar recursos mentals per adaptar-s’hi. Les ansietats catastròfiques i el dol per la pèrdua de biodiversitat, de la manera de viure o de les expectatives de futur són experiències col·lectives. Cerimònies com el funeral fet el 2019 per la mort de la glacera Okjokull a Islàndia (imatge) poden ser de gran ajuda.

Imatge Jeremi Richard / AFP

Una major consciència de les pèrdues ens porta a assumir les culpes, i aquí podem començar a reparar. Un exemple de culpa i reparació és la vergonya de volar, que té nom propi en suec, Flygskam. Es tracta del sentiment de culpa davant els sabuts efectes ambientals nocius del transport aeri i la seva influència en el canvi climàtic. Aquest sentiment va portar a una disminució d’un 11% i un 12% dels vols interns de Suècia i Alemanya respectivament. Aquest sentiment pot ajudar a replantejar com viatgem, i a exercir pressió als polítics i a les empreses, per fer els canvis estructurals que són necessaris.

Així doncs, és essencial que es pugui tractar l’ ecoansietat per tal que pugui formar part d’una resposta saludable envers el problema del canvi climàtic (A.Cunsolo, 2020). Tot i que l’ecoansietat té un significat específic per a cada individu, ens parla del nostre vincle amb la natura. La Rosa s’autoregulava anant al bosc, per exemple, i perdre aquest espai la va desestabilitzar. Els éssers humans tenim una connexió innata amb el nostre medi natural i altres éssers vius (Wilson, 1984). El model de desenvolupament neoliberal i el consumisme han debilitat aquesta connexió, amb greus conseqüències per la salut de tots els éssers vius del Planeta.

“Davant de l’emergència climàtica no podem no actuar, és igual perquè o per a qui ho fem. Ho podem fer per nosaltres, per les generacions futures, per les persones que pateixen, pels animals, per les plantes o per tot alhora… l’important i urgent és que actuem”

Donna Orange, 2017

El repte d’entendre i tractar les persones amb ecoansietat està intrínsecament lligat al repte més ampli de fer front a la crisi ecològica. Com a representants dels coneixements, valors i ètica de la psicologia, tenim un rol crucial per ajudar a entendre i respondre a l’emergència climàtica (Clayton 2019). Però, com ho fem? En primer lloc, parlar-ne perquè deixi de ser l’elefant que queda fora del nostre lloc de feina. I en la mesura que fem el propi camí de conscienciació ecològica i descarbonitzem les nostres vides, ens podem plantejar per exemple:

• Investigar i divulgar sobre els mecanismes individuals i socials que perpetuen la inacció.
• Potenciar la resiliència de les persones a través d’espais de suport, donant suport especialment als col·lectius vulnerables.
• Afavorir estratègies d’afrontament i acció constructives.
• Assessorar sobre com transmetre les notícies negatives per no caure en el derrotisme.
• Influir en les decisions polítiques que posin al centre solucions per frenar l’escalfament global i mitigar el seu impacte.

Referències

1. Clayton, S. (2019) Psicología y cambio climático. Papeles del Psicólogo, 40 (3), 167-173. https://www.papelesdelpsicologo.es/pii?pii=2902
2. Coffey, Y., Bhullar, N., Durkin, J., Islam, M. S., & Usher, K. (2021). Understanding eco-anxiety: A systematic scoping review of current literature and identified knowledge gaps. The Journal of Climate Change and Health, 3, 100047.
3. Cunsolo A et al. (2020) Ecological grief and anxiety: the start of a healthy response to climate change? The Lancet Planetary Health 4 (7), E261-E263 https://doi.org/10.1016/S2542-5196(20)30144-3
4. Hickman. C et al, 2021 Climate Anxiety in children and young people and their beliefs about goverment responses to climate change: a global survey. The Lancet Planet Health, 5, E863-73
5. H.L Berry, K. Bowen, T. Kjellstrom, 2010, Climate Change and mental Health: a causal pathways framework. Int.J Public Health, 55: 123-132
6. Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) 2023, www.ipcc.ch
7. Resolution (2019). International Summit on Psychology and Global Health: A Leader in Climate Action (Lisbon, Portugal). https://www.psychologyandglobalhealth.org
8. Orange, D. M. (2017), Climate Crisis, Psychoanalysis and Radical Ethics, Londres, Routledge
9. Weintrobe, S. (2013), Engaging with Climate Change, Londres, The New Library of Psychoanalysis, Routledge, Regne Unit
10. Weintrobe, S. (2021). Psychological Roots of the Climate Crisis: Neoliberal Exceptionalism and the Culture of Uncare. Regne Unit: Bloomsbury Publishing.
11. Wilson, E. O. (1984) Biophilia. Harvard University Press, New York.