El passat divendres 20 d’octubre, el Recinte Modernista Sant Pau de Barcelona va acollir la jornada “Psicologia a l’atenció primària: iniciatives nacionals i internacionals”, una trobada cabdal amb les autoritats sanitàries i veus autoritzades sobre salut mental, organitzada pel COPC i la Universitat de Barcelona (UB), a la qual van acudir prop de 170 professionals de la psicologia, la medicina, la infermeria, la docència i el treball social, per parlar de l’actual situació de la psicologia en l’atenció primària i posar en comú com seria el seu futur més desitjable.
10 PRINCIPALS CONCLUSIONS
Les principals conclusions de la jornada van ser les següents:
1. El 25% de les consultes rebudes als centres d’atenció primària són sobre salut mental. La població pateix un augment del malestar psicològic, que se sol atribuir a la COVID però venia d’abans, sobretot als països desenvolupats com el nostre, que compten amb pitjors dades en relació a la salut mental de la seva població.
2. Actualment, els trastorns més freqüents de la població mundial segons l’OMS són l’ansietat (14%), l’insomni (7%), la depressió (6,9%), les somatitzacions (6,3%) i la dependència a l’alcohol o les drogues (al voltant del 4%).
3. Hi ha una gran manca de psicòlegs i psicòlogues clínics al Sistema Nacional de Salut (SNS), amb una pèrdua del 35% des de la creació de l’especialitat el 1998, i es preveu que empitjori en els pròxims anys.
4. Aquesta situació límit ens obliga a fer servir tots els nostres recursos, no només els psicòlegs clínics, sinó també els Psicòlegs Generals Sanitaris (PGS), sempre que acreditin experiència i competències suficients i amb seguretat jurídica per al seu exercici professional. Augmentar el nombre de psicòlegs/òlogues disponibles al SNS reduïria malestar emocional a la població i als professionals.
5. Algunes condicions que milloren l’efectivitat de l’atenció psicològica són: basar les intervencions sempre en l’evidència científica, deixar els pacients triar el millor servei per a ells quan sigui possible (grupal o individual) per augmentar el seu compromís, facilitar el seu accés a aquestes intervencions, reduir el seu temps d’espera, i anar revisant les dades dels resultats per poder seguir millorant l’atenció a la salut mental, segons mostra l’estudi IAPT realitzat al Regne Unit, dirigit pel psicòleg David M. Clark i al qual es van contractar 11.000 psicòlegs i psicòlogues graduats, amb formació intensiva en psicoteràpia, que van demostrar ser molt eficaços.
6. Poder fer atenció psicològica a la primària en els casos, per exemple, d’ansietat i depressió, incrementa notablement la qualitat de vida i funcionalitat de les persones que les pateixen de forma més eficient que amb un tractament únicament farmacològic, com ara els ansiolítics o els antidepressius. Arran la covid, el consum de psicofàrmacs amb prescripció al nostre país s’ha incrementat per tres, però sense prescripció mèdica per deu, cosa que ens situa en els primers llocs en consum de psicofàrmacs al món. Cal, doncs, que reduïm la prescripció de psicofàrmacs i reforcem l’atenció psicològica i psicoeducativa que sabem més eficient.
7. Així, l’atenció psicològica a la primària esdevé valuosíssima, cada hora d’atenció psicològica compta, més com abans es realitzi; la prevenció i l’atenció primerenca són claus. I és valuosa no només en termes de salut, sinó també en termes econòmics: l’atenció mental estalvia a l’Estat milions d’euros, ja que s’ha demostrat que una millor salut mental redueix, per exemple, el nombre d’atacs de cor (que implicarien un alt cost mèdic) o les baixes laborals (que es traduirien en diners de l’Estat).
8. Els referents de benestar emocional (RBEC), que són professionals, la gran majoria psicòlegs/òlogues, que treballen per promoure el benestar emocional a la comunitat, així com per la prevenció i detecció de situacions de risc abans que esdevinguin trastorns, ja han atès 92.000 persones a Catalunya des de la seva aparició, en més de 15.000 activitats grupals. Els resultats per al benestar psicològic de les persones que han rebut una prescripció social per a realitzar alguna d’aquestes activitats comencen a provar-se molt positius.
9. A més, el projecte PsicAP realitzat, entre altres, a la Comunitat Valenciana, ha demostrat que les sessions d’atenció psicològiques grupals també milloren la simptomatologia d’ansietat i depressió i els símptomes somàtics. Si bé a l’estudi es recomanaven 7 sessions d’intervenció psicològica transdiagnòstica breu, només amb 2 ja s’observava una eficàcia a l’hora de normalitzar sentiments i alteracions emocionals que, si no s’atenen a temps, poden resultar dramàtics.
10. Cal reforçar urgentment l’atenció mental a nens, nenes i adolescents (NNA), que pateixen més pressió (estètica, social, online…) que mai i que veuen desdibuixat el seu entorn familiar i comunitari proper, el que els deixa sense referents, per manca de temps i de coneixements. Actualment, bona part dels NNA que necessiten atenció en salut mental i/o addiccions queden fora del sistema d’atenció públic. Els CSMIJ atenen aproximadament un 5% de la població infantil i juvenil, mentre que la major part d’estudis epidemiològics indiquen que les problemàtiques de salut mental afecten entre el 10% i el 20% d’aquesta població. El mateix passa en atenció precoç, on els CDIAP amb prou feines atenen el 50% de la seva població diana.
8 FRASES PER REFLEXIONAR
“Des del maig del 2020, els professionals més valorats són els psicòlegs i les psicòlogues. Un 54,2% de les persones amb problemes de salut mental va triar un professional de la psicologia.” – Oscar Pino, coordinador del Centre de Salut Mental d’Adults Benito Menni de L’Hospitalet i vocal del COPC
“No pot ser que considerem lògic ni normal que un metge de família faci una psicoteràpia en situació de crisi, però que no li permetem a un PGS” – Esther Lobo, cap del Servei de Salut Mental i Addiccions a Badalona Serveis Assistencials
“Els PGS són els únics professionals sanitaris que tenen vetat l’exercici de les seves funcions a l’àmbit públic. Ningú s’estranya que un educador social s’incorpori a un CSMIJ, però que ho faci un PGS… això no s’accepta. I al final, per la manca d’especialistes tenim equips que es veuen obligats o a deixar de prestar un servei o a contractar PGS perquè facin tasques especialitzades de la clínica (per exemple, als CSMIJ o CSMA), mentre tenim especialistes fent una tasca generalista a l’atenció primària. I no té cap sentit. No ens ho podem permetre.” – Roger Ballescà, coordinador de l’Àrea de Salut Mental Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i vicesecretari del COPC
“El problema és tan sagnant que necessitem sumar esforços de tots els professionals sanitaris.” – Roger Muñoz, Facultat de Psicologia de la Universitat de València
“Cal conèixer la casuística de cada població i que tots els agents de salut comunitaris -a centres educatius, casals, centres cívics…- fem xarxa.” – Mertixell Guitart, Referent de Benestar Emocional a la Catalunya Central
“Quan les persones reben informació i aprenentatge sobre el seu benestar psicològic, els costs que generen es van reduint, fins a un 40% passat el primer any.” – Antonio Cano-Vindel, investigador principal del PsicAP-CV
“Cal detectar les persones amb risc abans que es detecti la malaltia per prevenir que aparegui. Tota l’atenció de l’atenció primària ha d’involucrar-se en fer formació i recerca.” – Albert Boada, Àrea Assistencial CatSalut
“La salut mental és un repte de salut pública i no ens en sortirem si no és des de la salut pública” – Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional per la Salut Mental
Comenta l'article