El cinquè llibre dedicat a les altes capacitats (AC) del Dr. Àngel Guirado és un assaig que posa de manifest el profund desconeixement que té encara la societat en aquesta matèria, i que fa que les AC ni es detectin ni s’identifiquin ni s’atenguin com caldria. Tot un repte per superar, si tenim en compte que el nostre futur depèn, precisament, de les ments més capaces.

Aquest és, sobretot, un llibre que vol portar el tema de les AC més enllà del factor intel·ligència: “Aquest factor es veu mediatitzat, modificat, canviat, interferit, per altres variables com poden ser la personalitat, la capacitat de sentir, les sensacions, les emocions, els efectes, les relacions socials, l’autoimatge, l’autoconcepte, i la presència a vegades d’altres components que també tenen un pes molt important, com altres tipus de disfuncions, altres tipus de discapacitats que conviuen i interactuen amb l’alta capacitat, de manera que podem identificar AC amb TDAH, amb TEA o amb trastorns de la conducta i d’aprenentatge entre els més freqüents. Un bon professional ha de poder detectar-les i, si correspon, identificar-les per separar el gra de la palla”, afirma el doctor en psicologia.

“Volia aconseguir entrar a la ‘cuina’ de les AC, perquè ni tot és tan bonic ni tot és tan fàcil”

El volum també vol donar un toc d’atenció a l’Administració perquè, segons Guirado, “durant dècades ha fomentat la diversitat sense prestar la suficient atenció al col·lectiu amb AC ni atendre les característiques individuals d’aquestes persones”. I encara més: “Fan servir documents que necessiten una actualització conceptual i d’identificació, recollir els múltiples avenços dels últims anys en el temps i en conceptes, tot adaptant-los a les orientacions que tenen els EAP”. Per això, “Recomanaria actualitzar la normativa vigent, eliminaria la que està desfasada, i, sobretot, potenciaria la formació docent, perquè a tot el professorat no hi ha res que s’assembli a una formació global d’atenció a la diversitat”.

Una de les voluntats més fermes de Las altas capacidades en la encrucijada és evitar estereotips, com considerar l’acceleració (per exemple, saltar de curs) com a millor alternativa per atendre les necessitats educatives de les persones amb AC, ignorar la presència d’aquest alumnat, dir que són infants hiperestimulats i que si són diferents dels altres és per aquest motiu. El gran problema és la falta de detecció. A penes es detecta el 0,2% del total de l’alumnat amb AC i el 98% de les AC no són detectades.

“Si una cosa no es detecta, no es coneix. I, si no es coneix, no es pot atendre“

En definitiva, estem davant un completíssim assaig resultat d’anys de treball, observació, estudi i experiències entorn de les AC, escrit per un expert acreditat en AC amb una àmplia i reconeguda trajectòria, i dirigit a persones amb interès en l’atenció educativa, professorat, pares i mares, i Administració educativa, que planteja interrogants i obre debat més enllà que la gran majoria de llibres sobre les AC, per tractar d’avançar en una realitat educativa cada cop més complexa.

“La persona amb AC té sentiments i emocions que, si no són entesos, es fa molt difícil poder accedir realment al seu potencial i treure-li el màxim rendiment. En la mesura que nosaltres atenguem les persones amb AC correctament, estem afavorint no només la persona individualment, sinó també la societat. Perquè una societat és bona en la mesura que sap escoltar i treure el màxim profit dels seus ciutadans i ciutadanes”.